Es veia a venir que tard o d’hora els camins de Ricky i els TWolves se separarien. En els últims anys i arran de la seva millora salarial, el seu joc es trobava en discussió permanent i al focus de tots els rumors de traspàs. L’arribada a la franquícia de Tom Thibodeau l’estiu de 2016 ho va intensificar tot, per molt que el base ho brodés després de disputar-se l’últim All-Star, amb 16 punts, 10,5 assistències, 4,6 rebots i 1,5 recuperacions.

I és aquest el director de joc per qui han apostat els Jazz, en un estiu en el qual han perdut els seus principals generadors de joc i anotadors, eren Hayward i Hill. És d’esperar que tingui galons per comandar les operacions d’un equip que, a través de Quin Snyder, ha apostat per un bàsquet tàctic i de ritme molt lent, situació que possiblement intensificarà per la pèrdua de talent ofensiu. La seva principal virtut era i continuarà sent la solidaritat col·lectiva i un ferri engranatge defensiu que pot anar bé a Ricky perquè li permetrà ser agressiu i arriscar en les recuperacions. Sap que al darrere s’hi trobarà Gobert cobrint-li l’esquena. La fórmula va rutllar el curs passat en el qual va ser el que va rebre menys punts (96,8), un fet que li va permetre superar per primer cop en set anys una sèrie de play-off. I el play-off, tan sols jugar-lo, és l’obsessió de Ricky.