La confiança s’entrena

Heurtel. Per mi és un sentiment, el que et dona ganes de fer les coses, de provar-les, etc. I, sobretot, és allò que fa que no tinguis por a fallar. Això per mi és el més important. Hanga. La confiança són diferents coses, però fonamentalment significa no tenir dubtes. Confiança és saber exactament què vols fer i, en el nostre esport, és el més important per poder prendre decisions de la manera més ràpida possible, que en l’elit és la clau. Com ho veig, la confiança i el dubte són dues cares d’una mateixa cosa. Claver. Hi estic d’acord. És la seguretat amb què fas les coses. La confiança pot ser quelcom propi o una cosa que t’arriba de fora. A vegades pots agafar hàbits per interioritzar-la i que sigui una cosa que reconeixes, i altres vegades és algú altre qui t’ajuda a trobar-la i a estar segur de tu mateix.

Heurtel. No diria que ho és tot, però sí que és molt. En termes de percentatges, la confiança és més del 50% del que veiem en un esportista professional. Hanga. Jo hi estic molt d’acord: la confiança ho és tot. Ho veiem aquí o a l’NBA, en qualsevol lliga, de fet. Veiem jugadors que tenen un any increïble per la confiança que tenen i que senten –en ells mateixos, dels companys, de l’entrenador, de l’afició... de tothom–. I el mateix passa a l’inrevés: anys molt dolents perquè no trobes confiança enlloc. En el món professional tothom sap jugar, i la confiança és el que et fa jugar bé o malament. Claver. Estic més amb el que comenta Thomas. La confiança no ho és tot però és clau, fonamental per triomfar i per aconseguir els objectius que et marques. Quan no tinguis confiança dubtaràs, això és així, i aleshores et serà molt difícil prendre la decisió correcta.

Claver. Depèn molt dels resultats. Amb bons resultats es juga millor, i és important que el jugador que estigui a la pista tingui confiança. Al final la confiança es transmet als companys, i penso que els jugadors amb confiança seran els que acabaran arrossegant els altres. Heurtel. El que no té confiança es tanca, es queda en si mateix, s’entristeix quan falla, etc., i en canvi el jugador amb confiança sempre anirà a l’alça i intentarà les coses amb ganes, amb felicitat, per dir-ho d’alguna manera, i provarà una vegada i una altra les coses. I aquest és el que arrossegarà el que no té confiança, més amb l’exemple que no pas amb la paraula. Hanga. El jugador amb confiança no es deixa arrossegar. Ho veiem sovint en un partit, quan hi ha un equip amb dubtes però de sobte apareix un jugador inspirat, amb confiança, i veus que els companys i l’equip s’aixequen. Com diu Víctor, la confiança es transmet, és com el verí que passa d’un jugador a l’altre. Mireu LeBron, com juga i com ho fan els seus companys, molt per sobre de la seva qualitat. Per què? Per la confiança que transmet a la resta.

Heurtel. Penso que la individual és sempre primer, i que és amb les confiances de cada jugador que vas creant la confiança de grup. Cap dubte en això. Hanga. La d’equip. Crec en l’equip, i el més important per mi són sempre els valors positius de l’equip. Quan veus que en l’equip hi ha confiança els teus dubtes sempre van a menys. El jugador és molt important, però un jugador sol no podrà guanyar títols per molta confiança que tingui. És la confiança que hi ha al vestidor, la que guanya. Claver. Per mi és la individual. No pots dependre dels altres per fer la teva feina. Has d’estar segur de tu mateix, i a partir d’aquí, si l’entrenador et dona més minuts o més responsabilitats, o si els companys et busquen més, és un afegit. Però el primer és que surti de tu, que generis i transmetis confiança als companys perquè després ells puguin fer-te confiança a tu.

Hanga. No ho sé.... Cada entrenador és diferent, però tots et demanen que donis el màxim de tu, i suposo que comences a no creure en ell quan ho fas i sempre et canvia o no et fa jugar, per exemple. O quan et diu que no pots fer alguna cosa. En el meu cas, vaig tenir un entrenador que em deia sempre que no tirés, que fes altres coses, però que no tirés. No pots tenir confiança en un entrenador així [riu]. És molt difícil jugar, diria que impossible. Claver. Entenc que la perds quan et demana una cosa i el que has parlat no es correspon amb la realitat. Fas el que et demana i després en el partit et diu que canviïs o que no està content perquè el que t’ha demanat no ha sortit bé. És quan passa això el jugador deixa de creure en l’entrenador i hi perd la confiança. Heurtel. Depèn de cada jugador. N’hi ha que la perden quan l’entrenador els esbronca, d’altres quan hi ha moltes derrotes, i a vegades quan passen coses negatives dins del grup, coses que potser no t’afecten directament però que passen i que fan que de mica en mica vagis perdent la connexió que tenies amb l’entrenador.

Heurtel. Sí, segur. Això per mi és quasi matemàtic: un entrenador sense confiança no pot transmetre seguretat ni tranquil·litat. Si veus que l’entrenador no té confiança, malament. Claver. No ho veig així, no ho crec. També pot sortir dels jugadors. Pot ser que no hi hagi una gran confiança en l’entrenador, però si el grup és un pinya podràs jugar bé amb petites pautes que mani ell. Hanga. [Riu] Segur. L’entrenador ha de ser el líder de l’equip, i si ell no confia en el que estem fent, encara que tinguis jugadors amb molt caràcter, si ell ha perdut la confiança estàs mort.

Hanga. I tant! Pesic cada dia ens ho diu: ningú ha nascut amb confiança. No ho sé... Per exemple, si tens problemes de percentatges, què fas? Doncs cada dia aquí a tirar 100 o 1.000 triples, els que sigui. Els tires i millores, i és en la millora que aniràs trobant la confiança. Quan millores guanyes confiança, i quan guanyes confiança guanyes partits. Claver. S’entrena, s’entrena. Com deia al principi, moltes vegades depèn dels teus hàbits i al final és per això que entrenem: per agafar-los i buscar situacions en què et trobis còmode. I és això el que et genera la confiança per tal que després en el partit, quan hagis de prendre decisions ràpides, sàpigues què has de fer i ho facis bé. Heurtel. Sí, és com diuen ells. La confiança s’entrena, a la pista i també amb l’ajuda de psicòlegs especialistes en esport professional.