El bàsquet català està de dol. Josep Lluís Cortés va morir ahir als 80 anys. Va ser el primer català que va jugar al Real Madrid (1958-1962). Després va tornar a Badalona (1962-1969) per amor i va convertir-se en una llegenda verd-i-negra en una vida sempre vinculada al bàsquet, ja fos com a ajudant d’Antonio Díaz Miguel a la selecció espanyola durant dues dècades o com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Badalona.

Quan et cries al Círcol Catòlic, no es fàcil anar a la Penya. Una rivalitat que només coneixen els badalonins. I de certa edat. Per això Josep Lluís Cortés com a jugador va anar a l’Orillo Verde de Sabadell i després, al Real Madrid. Allà va viure en primera persona com era la influència de Santiago Bernabéu i Raymundo Saporta i en l’aspecte esportiu va aconseguir tres lligues, quatres copes i dos subcampionats europeus. Però la família pesa i va tornar a Badalona per jugar al Joventut i liderar una nova etapa de relleu generacional i modernització del club, exercint alhora d’entrenador ajudant de l’Antonio Molina.

Aquella era una època trista per al bàsquet català, amb la desaparició del Barça de bàsquet, l’Orillo Verde i l’Asimalibar de Montcada, així que la llum va arribar des de Badalona amb Cortés i altres mites del bàsquet català, sobretot Nino Buscató i Eduard Kucharski.