L’Spar Citylift va encaixar un revés molt dur, fa dos estius, quan en un entrenament amb els Chicago Sky Keisha Hampton (1,88 m, 1990) es va lesionar de gravetat. L’Uni perdia el pal de paller del seu projecte, una peça decisiva des de la posició de tres i puntualment desequilibrant des de la de quatre; que arribava a Girona un any després. Hampton no va jugar el 2017/18 i, aquest curs, ha demostrat el seu talent des de l’inici: MVP amb 35 de valoració, sostre compartit amb Shay Murphy i Vionise Pierre-Louis (Guipúscoa), amb 24 punts i 10 rebots contra el pròxim rival en la lliga de les d’Èric Surís, l’Al-Qázeres (73-60). “A la WNBA i Israel ha jugat més de tres que de quatre”, va remarcar Èric Surís després del triomf contra el València diumenge (71-61), en el primer partit amb la 24 titular al perímetre. Hi va jugar uns minuts contra el Sant Adrià, la setmana abans per primer cop. I no li va anar malament: 8 punts amb dos triples en els darrers minuts de partit (71-85).

L’arribada de Dongue omple el buit en la rotació interior al costat de Colhado i Resingerova, al quatre. I la baixa de Murphy li va obrir la titularitat per jugar de cara, abans-d’ahir. “Sempre ho ha compaginat i tots som humans. A nivell de joc, cognitiu i de saber-se els sistemes; és obvi que amb tres pivots la necessitàvem. I ara estem en aquest procés”, posava en context el tècnic gironí, sobre el rendiment de la 24 (6 punts, 6 rebots i 8 de valoració) en un duel en què li van assenyalar una tècnica després de la seva tercera falta. Com a Dongue abans –amb Martínez, després, els àrbitres ja no es van atrevir amb una tercera–. Després, en el darrer quart, les dues cincs van tornar a compartir minuts al parquet. I van signar un 8-0 (58-50) entre totes dues.

“Aquestes setmanes ens ha servit per treballar-ho. Com diuen en la Fórmula 1 a la pretemporada, quants quilòmetres fa cada escuderia. Ho estem fent: Leia és quatre i Kesiha pot jugar per fora o per dintre”, argumentava Surís sobre el doble procés d’adaptació de Hampton i la moçambiquesa. “No em preocupa: les jugadores entenen que són versàtils i poden jugar en diverses posicions. I quan tinguem l’equip sencer, toquem ferro, tindrem aquestes cartes i eines tàctiques: que el rival no sàpiga com podem jugar. Cincs d’un caire o d’un altre, mil combinacions que si no hi ha contratemps són eines que ens han d’enriquir.”