FEB

ANNA GÓMEZ

BASE VALÈNCIA BASKET

“A un partit, tot pot passar”

“Mirarem de donar la sorpresa anant quart a quart i que no se’ns escapin en el marcador”

“No ens estem enfocant en una jugadora ni en dues, amb el Girona no ho pots fer. Qualsevol pot estar bé un dia, i una altra, un altre”

És increïble que un equip pugui tenir Núria Martínez i Laia Palau. Son unes grans jugadores i ho han demostrat. Per a mi com i per a l’equip serà molt complicat poder-les parar

El València, rival de l’Spar Citylift en els quarts de la copa demà passat a Vitòria (17 h), és l’equip que presenta una millor ratxa de triomfs en la lliga després dels dos primers i candidats als títols, Uni i Avenida. Cinc victòries seguides, la darrera de les quals dona l’accés matemàtic al play-off a l’equip taronja, que acaba de pujar, però amb peces de referència en la competició com ara María Pina, Tamara Abalde i Anna Gómez (Alfara del Patriarca, València, 1986 i 1,78 m), la directora de joc de l’equip taronja.

Hi arriben en forma, a la copa.
Sí, és veritat que venim amb una bona línia, ascendent. Però som conscients que el Girona és un dels millors equips d’Europa i ho estan demostrant. És el nostre primer any en la competició i intentarem posar-los les coses difícils, tot i que som conscients que juguem contra un gran equip.
Que juguin el primer partit de la copa augmenta les probabilitats de sorpresa? Per horari, perquè vostès juguen un partit per setmana i en aquest les forces estaran més igualades...
Ells sí que juguen dos partits per setmana, però tenen una plantilla per fer-ho. Sabent-ho, mirarem de donar la sorpresa anant quart a quart i mirant que no se’ns escapin en el marcador. És com hem de plantejar aquest partit i veure, si al final, hi arribem amb possibilitats o no.
A Girona el 20 de gener estaven 41-49 i acaben 71-61. Els serveix més de referència que el primer 61-82 a l’octubre, a València?
Sí, és clar que entre el partit de la primera volta i el de la segona l’equip que es troba el Girona al davant no té res a veure. Som un equip que està creixent en tot moment, amb jugadores que algunes som experimentades i d’altres, no. I ens havíem d’adaptar, per això el segon partit va anar així. I el plantejament és estar al partit fins al final i mirar si en l’últim quart la sort està de la nostra part.
Quins objectius tenien a l’inici? De moment, copa i el ‘play-off’...
Al principi, era la permanència. Però veient com treballava l’equip al principi, i sobretot amb els recursos que tenim en clau mèdica o de preparació, l’equip volia anar a més. Ens hem classificat i la copa és un premi molt gran que anirem a gaudir-lo.
Que la copa sigui de vuit, que València mateix aposti tant pel femení... Tenen més visibilitat.
Sí, molta. Tu estàs jugant i ja per a les jugadores i per als equips ho fas per alguna cosa. No és el mateix que si només entren els quatre primers. I també, en clau de patrocinadors i d’organització, veure que el teu equip pot anar a una competició tan visible encara que hagis quedat vuitè fa que n’hi hagi més.
L’Uni ve amb Murphy, que acaba la seva etapa a Vitòria, i amb Williams, que no sabem quin paper pot tenir. Afecta la preparació?
Sincerament, no ens estem enfocant en una jugadora ni en dues. Amb el Girona no ho pots fer. Sí que és veritat que la nova s’ha d’adaptar i que Murphy encara hi és. I és una gran professional, que segur que estarà molt bé en la copa. Hem de mirar l’equip i les onze o dotze jugadores que tenen. Qualsevol d’elles pot estar bé un dia, i una altra, un altre dia. Hem d’estar pendents de totes, és clar.
Des de la posició de base, tenir al davant, en un mateix equip, Núria Martínez i Laia Palau... és el fet diferencial de l’Uni?
És increïble que un equip les pugui tenir totes dues. Són unes grans jugadores i ho han demostrat. Tant per a mi com per a l’equip, serà molt complicat poder-les parar. I amb les dues juntes alhora, l’equip juga molt bé, i quan l’una juga i l’altra no, l’equip canvia, però sempre aporten moltes coses positives a l’equip.
El curs passat a Gernika jugava amb Dongue. Com la veu?
És el que et dic: no podem centrar-nos en Hampton i Colhado, per exemple. Dona un altre ritme al partit. A l’equip li dona una alegria i una frescor que es nota molt quan hi és. L’energia.
A la Seu també hi va ser. Pensen en l’altre quart de final?
Bé, més enllà del Girona, no ens plantegem res. La copa és així: és a un partit i tot pot passar.
I l’Avenida? Que hagi tornat Ortega o s’hagin reforçat... Tant mal els va fer perdre de tant contra l’Spar Citylift en la lliga?
Salamanca ha fet un canvi i ha fitxat una gran jugadora. Potser s’hi han d’adaptar, les jugadores, tot i que ja coneguessin Ortega. És veritat que amb Lino López potser feien un altre tipus de bàsquet i potser també se li hauria d’haver donat més temps. L’Uni arriba molt fort, a Europa, i havent guanyat a Fontajau l’Avenida. En el cas que arribin a una final, gaudirem molt, són dos grans equips. Però espero que això no passi... [riu].

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)