No tant. Aquest estiu tenia clar que volia venir a Girona i no vaig esperar molt. Vaig començar a parlar amb el club i ens vam entendre molt ràpidament. Personalment era una molt bona tria per mi.

Amb qui vaig tenir tractes va ser amb l’Àlex Formento. Abans, però, ja m’havia informat sobre el club, amb en Jordi Trias, que me’n va parlar molt bé, i amb en Chus Escosa, que m’havia entrenat molts anys. Em va quedar clar que era un molt bon projecte i per això vaig acceptar la proposta.

El nostre president és un dels millors jugadors del món i això fa que tinguem més repercussió que a d’altres llocs. És normal.

Volem ser ambiciosos però tocant de peus a terra. Som una plantilla jove amb moltes ganes de treballar, de fer les coses bé, de millorar, i esperem fer una molt bona temporada.

La competència no només vindrà d’ells; hi ha equips com el Múrcia i el Menorca que sabem que han construït grans plantilles. No serà una lliga fàcil, sinó molt competitiva.

Hi ha una barreja de tot. Força jugadors joves amb moltes ganes de progressar i jugar en categories superiors. També hi ha bases estrangers que venen aquí a fer-se un nom i a promocionar-se. No serà fàcil.

En Sergi ja el coneixia de quan jo estava a la Penya i ell estava al Prat de vinculat i entrenava amb nosaltres. Allà ja em va semblar un molt bon jugador. És un base a qui agrada dirigir l’equip i posar-hi ordre, penetra bé i és un bon tirador. Crec que ens podem complementar molt bé.

El base sempre ha de fer que l’equip trobi la millor opció ofensiva a cada moment. Si la millor opció és buscar un company, el buscaré, i si la millor opció és que jo tiri, tiraré perquè també ho puc fer.

No ho sé. Això ho haurien de dir ell o el club. Ha de ser ell qui ho ha de decidir.

Nosaltres estem encantats que hi hagi ara un equip femení campió de lliga i que faci les coses tan bé. Les veiem entrenar gairebé cada dia i la veritat és que són un equipàs. Nosaltres el que hem de fer és millorar any rere any i esperem que algun dia puguem arribar al seu nivell.

I tant! Gràcies a ell tornem a tenir un gran equip masculí a Girona. S’ha de dir així. La seva vinculació ha estat decisiva.

Ara mateix no hi penso. Tinc contracte per dos anys i crec que me’n queden uns quants com a jugador i quan plegui veurem què faig.

Sempre ha estat casa meva; des de petit sempre hi havia volgut jugar. Quan dimecres vam fer el primer partit, contra l’Spirou, em van venir al cap molts records de quan hi vaig jugar les primeres vegades. Això en els primeres entrenaments encara no ho vaig sentir.

És un títol en joc, tenim ganes de fer-ho bé i de passar a la següent eliminatòria. No serà fàcil perquè ells tenen jugadors molt experimentats, però és clar que no serà un amistós.

Tots tenim moltes ganes que vingui molta gent a Fontajau. Diumenge, per exemple, és un partit important per nosaltres perquè presentem el primer equip i també el planter. Des d’aquí engresco tothom que vingui. L’objectiu és engrescar la gent amb el nostre esforç diari i també, és clar, guanyant partits i deixant-ho tot a la pista. Si ho fem no tenim dubtes que cada vegada vindrà més gent a veure’ns.