“Debutar a l’Eurolliga és una motivació afegida”

Molt feliç d’haver tornat i totes les jugadores i l’equip tècnic m’han rebut molt bé, tant les que conec més com les que no.

Evidentment no va anar com esperava, ni pel meu rendiment personal ni tampoc per l’equip. Vam ser massa irregulars. La lliga és molt competitiva i realment va ser un any molt dur per a mi, però ara només vull mirar endavant i Girona és el lloc ideal.

És una de les raons per les quals he tornat. Quan em van dir que la Laia segurament continuaria, això em va ajudar a decidir-me per fitxar. Però no és només ella, guardava un molt bon record de l’Helena i també tenia ganes de jugar al costat d’una jugadora amb el talent de Vasic.

No es tracta que jo jugui sempre com aquella vegada sinó que ho faci l’equip, i crec que amb les jugadores que tenim ho podem fer. Totes són bones i en els entrenaments de pretemporada ja ho estem veient.

Serà la més dura des que vaig arribar perquè el València, per exemple, ha fitxat moltes jugadores de gran nivell internacional i altres equips han fet el mateix. L’Avenida, a més, s’ha reforçat molt bé.

És difícil dir-ho encara, però a diferència de fa dos anys aquesta vegada jugarem l’Eurolliga, que és una competició molt més exigent que l’Eurocopa i la lliga també és més forta ara. Lluitarem per guanyar-la, això segur.

Per a mi i per a tot l’equip jugar-la és una motivació molt gran. Totes estem molt centrades a superar la prèvia perquè sabem que és una competició diferent i si no l’has jugat mai encara més. Per a l’afició, a més, és un premi poder veure tots aquests partits.

Uf, és una jugadora espectacular. Llàstima que no pugui arribar fins a l’octubre. A més, és de l’altre “meu” equip, les Sparks de Los Angeles, que és l’equip que em va escollir al draft de la WNBA. La veig molt forta i em fa il·lusió poder parlar amb ella de l’equip i com és la competició als EUA. Per això tinc molt bones sensacions a Girona.

Ara mateix depèn de moltes coses, també del coronavirus, és clar. No vull anar-hi tampoc només per jugar de qualsevol manera, vull anar-hi a jugar bé. El 2021 també tinc compromisos amb la meva selecció. Soc pràcticament l’única pivot de l’equip i no les vull deixar penjades en partits oficials.

Pel que em diuen a la República Txeca les restriccions són molt més fortes aquí a Catalunya. Hi ha molt poca gent infectada i l’ús de la mascareta no està tan generalitzat. Però jo estic tranquil·la a Girona, puc passejar i no em sento insegura. Els meus pares també poden venir a veure’m, només necessiten un test, en principi, pel que ens han dit. Els amics em pregunten molt si estic bé per aquest tema, però ja saben que sí, perquè de vegades allà s’exageren les notícies també.

No m’agradaria, però el moment que ens ha tocat viure és aquest i nosaltres no podem fer-hi res. Les jugadores necessitem jugar i entenc que es busqui el mínim risc perquè pot venir gent de fora i sense voler-ho contagiar-nos i que acabem sense partits. Seria una mala notícia per a nosaltres i també per als aficionats que ens segueixen.

La primera setmana de pretemporada ens en van fer cada dos dies i a partir d’ara en farem cada tres dies o cada setmana. Per això no patim.