El Baxi Manresa jugarà divendres (21.30 h) el duel més explosiu dels quarts de la final de la copa contra l’actual campió, el Barça, equip al qual ja ha batut, poca broma, en els dos duels previs aquesta temporada, a la final de la lliga catalana i al Palau Blaugrana. Pedro Martínez ha fet alquímia o ha descobert la quadratura del cercle: victòries i espectacle amb un pressupost fet per lluitar per la permanència.

L’arribada de l’incendiari Moneke, el xou que munta Francisco cada dos per tres, l’eclosió d’Ismael Bako, la direcció de Dani Pérez (sobrat), el salt a la fama de Sima, la punteria de Thomason, Valtonen i Maye i la capitania general que exerceix Rafa Martínez han catapultat un equip que és l’enveja de la major part dels team managers de les grans lligues europees. De fet, al Bages també somien fer-la grossa en la Champions. És un equip que entra a primera vista perquè demostra que la competitivitat extrema de l’esport professional no està renyida amb l’amor pel joc. A això s’hi d’afegir la comunió amb l’afició del Nou Congost, que amb l’obertura de portes ha abraçat i ha enlairat aquest projecte essent conscient que el club no podrà mantenir pràcticament cap de les seves figures quan arribi l’estiu. Llei de vida.

El Manresa arriba a Granada amb el percentatge de triomfs més alt de la seva història en la lliga (66,7 %), superior al registre de l’any que va ser campió (1997-98). També arriba al torneig en la posició més alta a la taula, tercers (14-7) rere els intocables Barça i Madrid.

Moneke i Bako

Xavier Pujol, el director esportiu del club, va robar la cartera a molts dels seus homòlegs europeus fitxant a l’estiu Moneke (14 punts i 8,1 rebots), segon jugador més valorat de la lliga (19,5), i Bako (11,6 punts). Aquest darrer ja ha tingut ofertes de l’Eurolliga aquesta temporada. Una de les raons de la seva continuïtat és haver trobat les condicions idònies per créixer encara més i sentir-se més estimat que a qualsevol altre pista que es pugui imaginar. Moneke va arribar de l’Orléans i Bako de l’Asvel. També de la lliga francesa va arribar Francisco, l’heroi de la lliga catalana, un jugador de carrer.

Una munió de jugadors, amb tot, serien poca cosa sense un entrenador amb les idees tan clares com Pedro Martínez, que no té la copa encara en el seu palmarès. Sota les seves ordres el Baxi és l’equip que més rebots agafa (37,76) i el que més pilotes recupera (9,48). Això es tradueix, és clar, en un joc vertiginós. És el que remarca més als seus jugadors. Agafar la pilota i córrer de pressa cap a la pista contrària.

Aquella copa

El Manresa, és ben conegut, ja va guanyar la copa en la recordada final el 1997 precisament contra el Barça (94-92). En aquella ocasió, com ara, no partia com a favorit. Zero pressió. En la seva última participació, el 2004, ja va resistir fins a la pròrroga contra el Joventut (87-90), que aquell any jugaria la final contra el Baskonia.

Si algun factor juga en contra dels manresans en l’esperat duel de divendres són precisament les dues victòries contra el Barça. Jasikevicius prepararà i avisarà els seus jugadors del que va passar en aquells dos partits i també recordarà els quarts de final de la temporada passada, en què l’equip va estar al llindar de l’eliminació contra l’Unicaja.