Al final de la temporada em vaig reunir amb el Carles Duran per fer una valoració del curs, com fa amb tots els jugadors i que crec que és positiu. Em va explicar que comptava amb mi i que hauria de lluitar amb el Guillem i l’Andrés per guanyar-me els minuts. Vaig entendre el missatge i vaig acceptar el repte, com he fet tota la meva carrera. Però al cap d’uns dies en Jordi Martí, el director esportiu, va trucar al meu representant dient el contrari, que no comptaven amb mi i que apostaven pel Guillem i per l’Andrés. La meva sortida no suposa cap cost econòmic per a la Penya.

Sí. Em vaig quedar en xoc. No m’ho esperava, i sincerament crec que és injust. Quan no he estat lesionat he demostrat que he ajudat la Penya a fer un salt i a estar entre els millors. No entenc com no confien ara en mi.

I tots dos cops sense voler-ho jo. El primer cop ho vaig viure amb resignació, però era jove, però ara tinc experiència, crec que he demostrat com jugo i que tinc nivell per estar aquí.

Em vaig lesionar contra el Türk Telekom i vaig jugar la copa amb un dit de la mà trencat. El club ho sabia perquè m’havien fet proves i vaig continuar amb dolor fins que es va veure que tenia una lesió greu. És cert que no vaig tenir un bon partit en la copa, però el que ningú em podrà dir és que no ho vaig donar tot jugant amb el dit trencat.

Primer vaig tenir la covid-19 i després la lesió, i això m’ha frenat a l’hora de tenir continuïtat, regularitat i confiança. Però això li passa a qualsevol que visqui una situació així. Crec que no m’han valorat prou, i em sorprèn.

Això no ho sabré mai. La veritat és que quan he estat bé i estava jugant a un gran nivell, ja hi ha hagut coses que em xocaven, com sortir als finals del segon quart o, per exemple, no vaig jugar ni un segon en el primer partit de semifinals al Palau Blaugrana. Són pistes que et van situant.

Molt. Una cosa no porta a l’altra. Amb el Guillem no només ens portem bé sinó que és amic meu. Em va trucar sorprès quan ho va saber.

Sens dubte. La gent no és conscient del que representa tenir tanta gent de la casa. Quan jugues amb passió i sentiment dones un plus quan aconsegueixes coses. Hi ha molta gent del planter en l’equip, no només jugadors, i això no ho té ningú. A Tenerife també hi havia una base nacional, i va ser clau. A Badalona encara ho és més. I sobretot estic superagraït a l’afició i a la gent que m’anima. Em sento molt estimat a Badalona i els ho vull agrair des d’aquí.

Crec que ens anirà molt bé anar al campus. Per a l’Albert tampoc ha estat un any fàcil, vaig patir molt perquè no estava feliç, ha tingut moments difícils, i espero que la nova temporada serveixi per tenir energies renovades.

Segur que jo també el trobaré a faltar molt. És una de les coses que m’ha fet feliç, poder jugar amb un pivot de la seva qualitat, amb la seva visió i amb el seu talent. L’Ante m’ha fet més bo.

Sí, em va trucar i em va explicar quina idea d’equip volia, que volia que els bases tinguessin protagonisme, i sobretot aprofitar la meva direcció i la meva amenaça exterior. Soc un base diferent d’Albicy i ens podem complementar. Lakovic ja havia jugat contra mi quan dirigia el Barça B i jo era a l’Oviedo, però no ens coneixíem. Però tenia bones referències tant del Carles Duran, que és amic seu, com de gent de la Penya.