La peça que encaixa

L’equip d’Aíto, a més, sembla que ha trobat la peça que li faltava per completar el trencaclosques ofensiu, la de l’especialista en el tir. John Jenkins és capaç de generar-se el seu propi triple (18-7), d’executar un sistema dissenyat per a ell (13-7), completar una circulació de pilota que passa per les mans dels altres quatre companys (26-18). Ara, el que és de manual és el 52-33 (5/7 del seu compte) perquè l’atac comença amb el bloqueig i continuació cap a un costat de Quino Colom i acaba amb la pilota invertida al cantó fluix perquè l’últim fitxatge de l’equip la clavi de 6,75 m. El penúltim, Jeremiah Hill, també va a més amb més temps tenint la pilota a les mans, jugant de base. De fet, entre Taylor (27), Jenkins (15) i Hill (8) sumen 50 punts i tots tres fan 10/20 triples (tot l’equip 12/33).

De cap a cap

L’afició no va faltar a una cita per a la qual no quedaven entrades (4.869 espectadors) i que era transcendent per als dos equips. La tensió inicial feia que el resultat no es mogués fins que Taylor, al contraatac i a 8:16 per acabar el primer quart, feia el 2-0. Els visitants no sumaven en joc des del 2-2 fins al 18-10 que obria un 0-6 que tallava Vila, l’onzè a sortir per al Girona. Hill i Jenkins s’asseien havent anotat des de 6,75 m en el segon quart (26-18), i el temps mort d’Aíto a 6:12 i la tercera –en atac– de Miletic a 5:59 generaven els millors minuts del Girona, que lligaria un 12-1 amb Taylor en gairebé totes les accions i Prkacin completant un alley-oop (31-21) sense mirar de Colom, autor de 38-21 des de 6,75.

Taylor i Jenkins (47-30) responien al triple de Jacobo Díaz que obria la segona meitat, Colom seguia trobant Gasol (49-33) i Prkacin (54-38 esmaixada), en ple huracà vermell: segon triple de Taylor (61-44) i de Hill (66-48) i el primer de Vila (73-52), ja en un darrer quart en què Taylor continuava anotant (79-54 esmaixada) i desfermava l’eufòria a la grada, que acabaria cantant el seu nom i allò de “L’any que ve, Girona a l’ACB!”.