La sensació que ara mateix plana sobre el Palau Olímpic és de temporada acabada. És cert que encara queden sis jornades per acabar la lliga regular i que matemàticament hi ha possibilitats de play-off, però les sensacions i el joc que els verd-i-negres transmeten és tot al contrari. I més, tenint en compte que els de Carles Duran han d’anar a Madrid, a Gran Canària, a València i a la pista de l’Obradoiro –els gallecs potser s’hi juguen el descens– en l’última jornada. A Badalona queden dos partits. Contra el Tenerife jugant-se tenir el factor pista a quarts i contra el Girona en la celebració del 30è aniversari de la copa d’Europa amb els ídols de llavors. Però ara mateix ningú està per a festes a Badalona perquè ahir va encadenar la sisena derrota seguida –cinc a l’ACB i contra el París– i molts protagonistes estan absents: Andrews (1/7 tirs i -1 de valoració), Evans 2 de valoració i entre Busquets, Ribas, Ruzic, Kraag i Vives van anotar només dos punts. L’equip està mal fet, només es donen 12 assistències perquè el joc és un contra un i encara sort del talent individual de Tomic i Feliz. Però en el moment en què el rival pressiona, el Joventut no té consistència. Ahir en va ser una mostra més però la sensació és que el final de temporada es pot fer molt dur.