Una victòria que podria valer una permanència. El Bàsquet Girona ha conquerit Andorra (97-106) i ha sumat la seva onzena victòria del curs en un partit que els gironins han dominat pràcticament d’inici a fi. Després d’una primera meitat igualada, l’entrada en joc de Maxi Fjellerup (18 punts i 6 rebots), especialment encertat al tercer quart, ha esdevingut un factor clau per al triomf. Tot plegat davant un Sekou Doumbuya (30 punts i 8 rebots) que assolia el seu rècord personal d’anotació a l’ACB.

L’inici era eficàcia absoluta per part del Girona. Un 100% d’encert exterior amb quatre triples convertits avançava als jugadors de Moncho Fernández (9-12). Tot i això, els andorrans s’aferraven al partit gràcies a les segones oportunitats. Els del Principat, però, no podien frenar a un inspirat Ike Iroegbu, que finalitzava el primer quart amb 9 punts. L’entrada en bonus del Girona permetia als andorrans retallar distàncies des del tir lliure amb un Doumbouya que posava l’equitat (22-22).

El Girona volia prémer l’accelerador però Ferran Bassas ho impedia amb el seu encert exterior i Doumbouya avançava als locals en el marcador (34-33). El partit es convertia en un intercanvi de triples que mantenia la igualtat en el joc.

Moncho Fernández es passejava inquiet per la banqueta fins que un triple de Maxi Fjellerup sobre la botzina de la possessió oxigenava el partit. Durava poc l’oxigenació, perquè responia Stan Okoye empatant a les portes del descans (52-52).

El Girona sortia millor de la pausa, però la tercera falta sobre un Ike Iroegbu que duia 17 punts obligava a Moncho Fernández a seure a l’americà a la banqueta. Tot i això, els blanc-i-vermells perdien la lluita pel rebot i això dotava de segones oportunitats als jugadors de Joan Plaza. El vers lliure de Maxi Fjellerup estava especialment inspirat i permetia als gironins escapar-se en el marcador (+10) amb autèntiques accions brillants. Els gironins oloraven la sang i volien rematar la feina.

Al Morabanc se li esgotava el temps. Cinc minuts i 13 punts de diferència reclamaven una reacció dràstica si volien tenir alguna opció. Amb Jerrick Harding desaparegut, dos triples consecutius liderats per un estratosfèric Doumbuya retallaven la diferència (+6). Un temps mort permetia als blanc-i-vermells recuperar la tranquil·litat i Juani Marcos posava la pausa necessària per posar el llacet a la onzena victòria de la temporada. Un triomf que, a l’espera de què facin aquest diumenge Granada i Corunya, podria valer una permanència.