Ningú hauria apostat que el Hiopos Lleida, debutant en l’ACB, on la capital del Segrià tornava a tenir elit després de més de 20 anys, salvaria la categoria a quatre jornades per acabar –té un partit ajornat–. I el tècnic Gerard Encuentra, també rookie en l’ACB i amb un any més de contracte, ha tingut molt clar quina ha estat la clau de l’èxit: “Ho devem tot a Barris Nord i a l’afició; la connexió que tenim és especial, fa anys que hem entès que junts fem coses grans, només tinc paraules d’agraïment.” El tècnic català (Lleida, 9/1/1990) explica què va demanar des del primer dia a l’equip: “Hem de donar arguments perquè el públic vagi a mort amb l’equip, hem perdut partits perquè el rival té jugadors de màxim talent que decideixen però és innegociable la nostra actitud, el desig i treure l’orgull de la gent a còpia de força, de ganes de lluita, perquè això es contagia.” El Hiopos Lleida ha tingut aquest curs dinou jugadors, patint molt sobretot en la posició de cinc, en què Oriola ha mostrat una versió brutal aportant experiència, qualitat i lideratge, també a la graderia en les celebracions com a mestre de cerimònies. Ha estat un win-win per a Lleida i per a Oriola, que havia tingut molèsties físiques. En la posició de 5 no hi ha hagut encert ni amb Hamilton ni amb Wiggins. El de Tàrrega, juntament amb un Paulí revalorat i Rafa Villar, ha estat la columna vertebral catalana, i el factor clau va ser l’arribada de Batemon, perquè Dee Bost era egoista i Van der Vuurst va ser una pífia. Tampoc van rendir Cooke, Caicedo ni Goodwin. Bropleh, Muric, Walden, Hasbrouck i Madsen han estat irregulars i el cedit del València Bozic difícilment tornarà a la Fonteta de Sant Lluís tot i consolidar-se en la posició de 4.