Fontajau acaba el curs amb una victòria davant el Lleida (95-83)
El Bàsquet Girona s’emportava el derbi davant el Lleida (95-83). Els locals entraven malament al partit però el capgiraven al segon quart. L’embranzida d’Oriol Pulí (17 punts) i James Batemon (20 punts) era insuficient per frenar l’auge exterior dels jugadors locals, que a més aprofitaven la falta d’encert dels seus adversaris. El club de Marc Gasol posava fi a la seva tercera temporada d’’ACB amb 12 victòries, 10 d’elles amb Moncho Fernández al capdavant de la banqueta.
El Girona començava el partit amb el peu esquerre, encaixant un parcial de 2 a 7 comandat per James Batemon. Els de Ponent guanyaven clarament la lluita pel rebot i això esdevenia un maldecap majúscul per la banqueta gironina, que no sabia com aturar el terrabastall lleidatà. Tot i això, l’encert exterior d’Yves Pons sostenia als gironins en el partit.
Un triple -amb carambola inclosa- de Mindaugas Susinskas capgirava el marcador (25-24) i Aljami Durham trobava un passadís per ampliar la distància després d’un parcial d’11 a 3. El Lleida tornava a igualar el xoc però Martinas Geben es posava l’equip a l’esquena per reflotar a l’equip celebrant cada cistella com si fos la darrera. Però encara quedava partit i un triple estratosfèric d’Oriol Paulí sobre la botzina del descans deixava les coses obertes (45-40).
Oriol Paulí tornava a casa seva i ho celebrava desplegant un catàleg de triples. El xoc s’enduria i això beneficiava als visitants, que tornaven a col·locar l’equitat en el marcador.
Sense res en joc més enllà de la victòria, la grada celebrava amb efusivitat el segon triple de Jarod Lucas, l’americà fitxat per reforçar el tir exterior i que havia anotat un màxim de 5 punts en els partits precedents.
En arrancar el darrer parcial, l’efectivitat exterior dels blanc-i-vermells col·locava la màxima diferència (+12) en el marcador. La reacció lleidatana era insuficient per capgirar el marcador i la manca d’encert impossibilitava la gesta. Els deu punts de diferència amb dos minuts i mig restants, deixaven la victòria a mans dels gironins i convertien el pavelló en una festa de final de curs.