Victòria de final de curs
Bàsquet. ACB. El Bàsquet Girona guanya el derbi contra el Hiopos Lleida en el darrer partit i posa punt final a la temporada amb un balanç de 12 victòries (10 en l’era de Moncho) i 22 derrotes
Bàsquet Girona 95 Hiopos Lleida 83
BÀSQUET GIRONA:Iroegbu (12), Marcos (5), Geben (13), Martínez i Busquets (7) –cinc inicial–, Susinskas (18), Pons (8), Ferrando (3), Sanmartín, Lucas (7), Caffaro (7) i Durham (15). 15/25 de 2, 16/47 triples (4 Susinskas, 3 Iroegbu, 2 Pons, 2 Lucas, Ferrando, Marcos, Busquets, Geben i Durham), 17/20 tirs lliures, 41 rebots (8 Geben), 21 assistències (5 Durham) i 104 de valoració (22 Durham).HIOPOS LLEIDA:Batemon (20), Villar (4), Bozic (15), Oriola (2) i Hasbrouck (8) -cinc inicial-; Wiggins, Walden (2), Bropleh (6), Paulí (17), Sanz (7), Madsen i Dabo (2). 16/36 de 2, 10/26 triples (3 Paulí, 2 Batemon, 2 Hsabrouck, Bozic, Bropleh i Sanz), 21/31 tirs lliures, 38 rebots (7 Bozic), 13 assistències (4 Villar) i 84 de valoració (22 Batemon).PARCIALS:20-24, 25-16 (45-40), 25-24 (70-64) i 25-19 (95-83).La cirereta del pastís. El pavelló de Fontajau celebrava el triomf en sonar la botzina. Els crits eren clars: “L’any que ve, Girona a l’ACB!” Una premissa que fa 6 mesos semblava una utopia. Un equip jove, una cadena massa llarga de derrotes i un tècnic superat obligaven el nou director esportiu, Fernando San Emeterio, a prendre decisions. I l’escollit era Moncho Fernández. El tècnic gallec, orfe d’equip d’ençà del dur tràngol de veure descendir l’Obradoiro, assumia el repte. I en arribar, subratllava i repetia: això serà una marató, pas a pas.
Capaç de transformar el plom en or, l’alquimista posava un punt a la boca dels qui el volien jubilar i precisament a Lleida, el 4 de gener, sumava la primera de les deu victòries del Girona que ha dirigit aquest curs. Era el Madrid qui, derrotant el Granada, permetia als blanc-i-vermells arrencar el darrer partit del curs amb la tranquil·litat de la permanència a sota el braç. I els darrers quilòmetres de la marató, just en aquell moment en què l’arribada a Atenes és ja una realitat, el professor d’història posava la cirereta al pastís tancant el cercle i guanyant, justament, contra l’equip que havia esdevingut un punt d’inflexió. Un final de temporada poètic en un curs sofert fins pràcticament al final.
El triomf final
El Girona començava el partit amb el peu esquerre, encaixant un parcial de 2 a 7 comandat per James Batemon. Els de Ponent guanyaven clarament la lluita pel rebot i això esdevenia un maldecap majúscul per a la banqueta gironina, que no sabia com aturar el terrabastall lleidatà. Tot i això, l’encert exterior d’Yves Pons sostenia els gironins.
Un triple –amb carambola inclosa– de Mindaugas Susinskas (que tenia un dia especialment agut) capgirava el marcador (25-24) i Aljami Durham trobava un passadís rere l’altre per ampliar la distància. El Lleida tornava a igualar el xoc però Martinas Geben es posava l’equip a l’esquena per reflotar l’equip celebrant cada cistella com si fos la darrera. Ara bé, encara quedava partit. Un triple estratosfèric d’Oriol Paulí sobre la botzina del descans deixava les coses obertes (45-40).
El gironí tornava a casa seva i ho celebrava desplegant un catàleg de tirs i demostrant els motius pels quals són diversos els clubs que l’anhelen. El xoc s’enduria i això beneficiava els visitants, que tornaven a col·locar l’equitat en el marcador.
Sense res en joc més enllà de la victòria, la grada celebrava amb irònica efusivitat el segon triple de Jarod Lucas, l’americà fitxat per reforçar el tir exterior i que havia anotat un màxim de 5 punts en els partits precedents.
En arrencar el darrer parcial, l’efectivitat exterior dels blanc-i-vermells col·locava la màxima diferència (+12). La reacció lleidatana era insuficient per capgirar el marcador i la manca d’encert impossibilitava la gesta. La victòria era en mans dels gironins i consumava la festa ideal de final de curs: minuts per als jugadors menys habituals, un final amb bon regust de boca i la comunió amb la grada, que, ara sí, renova la il·lusió per al curs que ve.
Moncho: “Sento felicitat, orgull i agraïment”
“Abans vull demanar disculpes per si m’equivoco en alguna frase”, deia en català Moncho Fernández. Aclamat per l’afició a crits de “Moncho català”, l’entrenador sentia “felicitat, orgull i agraïment” en acabar el partit. “Em sento molt feliç per tota la gent del club, els jugadors, l’afició. I per guanyar, és clar.” El gallec va veure “un partit igualat” que van guanyar després d’haver fet “l’escapada bona”. Va destacar l’esforç i la lluita del seu equip. Del treball des de la seva arribada, amb 10 victòries, en fa“un balanç molt positiu”. “Avui és dia de celebració, els balanços vindran en el futur. No hi ha millor manera d’acabar que així, amb la gent gaudint i animant”, deia Moncho Fernández, que en acabar el partit es feia una foto de grup amb tot l’‘staff’ del Bàsquet Girona al centre del parquet.
Gerard Encuentra va veure un partit més disputat del que reflecteix el marcador. “Ens hem deixat anar una mica”, deia el tècnic del Lleida.
