Cal buscar-los en una pista de bàsquet per trobar diferències entre el Carlos i l'Àlex Barrera. Tots dos germans són com dues gotes d'aigua fora del parquet, però quan comencen a jugar són completament distingibles. Per començar, ho són per la samarreta. El Carlos, el germà petit, juga al cadet del Barça i des de minibàsquet forma part del club, i l'Àlex, el germà gran, juga al Prat Joventut, el vinculat de la Penya, on va arribar quan era infantil. Tot i que tots dos van començar a l'Esplugues, el seu destí a partir d'aleshores ha estat ben diferent.

A l'Àlex, nascut el 1992, li van començar a arribar propostes de clubs com l'Hospitalet, el Cornellà i la Penya l'any d'infantil, i tot i fer les proves al Barça, va ser el Joventut l'equip que ell mateix va escollir. «Al Barça em proposaven quedar-me un any més a l'Esplugues, però vaig rebre l'oferta de la Penya i per trajectòria i club vaig acceptar», diu l'Àlex, que segons afirmen els experts és el «tapat» de la seva generació i un dels jugadors amb més projecció.

El Carlos, nascut el 1995, va despertar l'interès de Xavi Pascual, que llavors era director del bàsquet de base. En el seu segon any de minibàsquet el va cridar per formar part de l'infantil B, i el Carlos no s'ho va pensar dos cops. «Des de petit ja m'agradava el Barça, i el meu pare em va deixar decidir i no m'ho vaig pensar», reconeix.

Tots dos coincideixen a dir que tot i que el fet d'estar en un club rival ha estat motiu de broma d'alguns tècnics, mai han pensat a compartir samarreta. «Si tot va bé, per què canviar?», diu Carlos. De moment, a tots dos no els podria anar millor, són una peça clau per als seus equips i dia rere dia no paren de créixer. Segurament algun dia jugaran al màxim nivell, el que no se sap és si ho faran junts o cadascú en un equip diferent.