El tir en l'últim segon de copa encara ressona. Ho fa amb força i perdurarà en el temps. Però si bé el seu torneig a Màlaga no va ser dels més arrodonits, Sergi Llull (Maó, 1987) ja transitava aleshores per un molt bon estat de gràcia. I avui torna a Manresa, on la temporada 2005/06 Xavi Garcia el va fer debutar en l'ACB, en un partit jugat a Bilbao, pletòric.

Aquella temporada la va jugar al Finques Olesa de lliga EBA, però a partir del març del 2006, ja amb Óscar Quintana a la banqueta manresana, va entrar de ple en la dinàmica del Ricoh Manresa, va participar en onze partits d'ACB i va jugar un total de 82 minuts. No va ser fins al final de l'exercici següent, fent-se un home a l'equip que jugava en la lliga LEB, que va marxar cap al Madrid. Casa seva des d'aleshores, on s'ha consolidat fins a ser, avui, una de les cares visibles d'aquesta màquina de fer bàsquet de dibuixos animats que és l'equip de Pablo Laso. Sense anar més lluny, divendres en el partit d'Eurolliga, Llull va batre el seu sostre de valoració en la màxima competició continental, amb un 28 producte de 15 punts, 5 rebots i 9 assistències. Com el tir de la final de copa, res no és casualitat.

Incrustat amb precisió de rellotger en la rotació, Llull marca les hores i en els cinc últims partits de lliga es mou intens i poderós com sempre, però ara, a raó de 20,6 punts (56% de 2 i 68% de 3), 3,6 assistències i 22,8 de valoració mitjana.