Qüestió de formes

Xargay entén que el 2-16 per passar del 70-59 al 72-75 tot just quan el partit de l'Spar s'havia acabat hagi aixecat sospites: “Entenc l'enuig, ho comprenc i ho accepto tot. Però hi ha maneres i maneres de criticar. Jo he crescut a Girona però ara sóc aquí, i estic rebent per tots costats; em dol molt que hagin pensat malament. No m'ha agradat gens com se'ns ha tractat, se'ns ha atacat molt i puc dir que ni l'entrenador [Víctor Lapeña] ni ningú del club ens va fer la més mínima insinuació que havíem de perdre.” Deslliura Lapeña –“si d'algú no és la culpa és d'ell, perquè ell no és a la pista, i jo vaig ser la primera que vaig fer una falta absurda que els va donar la victòria amb un tir lliure”– i dóna més arguments: “Ningú va a perdre i menys sent l'últim partit a casa. Ens va passar que vam fer els cinc últims minuts molt dolents. Guanyàvem de 14 punts i vam posar l'off. Però no es pot posar en dubte un club tan professional. A més, si vols anar a perdre no crec que acabis el partit amb Robinson, Murphy i jo mateixa a la pista.”