ACB

Agraïment multitudinari

Lliga Endesa. Víctor Sada s'acomiada del Barça després de 9 anys de defensar la samarreta blaugrana ACB, en un acte emotiu en una sala plena

La sala de premsa del Palau estava plena de gom a gom, amb amics seus d'avui com ara Abrines, Huertas i Navarro asseguts al costat d'un dels culpables d'haver jugat a bàsquet, el seu germà Adolfo. També hi eren excompanys com ara Dueñas i tècnics d'avui com ara Xavi Pascual i d'ahir com ara Manolo Flores. Víctor Sada es va acomiadar ahir del Barça amb una roda de premsa que esperava feia temps: “En la primera etapa en el Barça no em van presentar, tampoc quan vaig marxar i tampoc quan vaig tornar a venir de Girona. Ara ja tocava.” L'ara base del MoraBanc Andorra va mostrar un agraïment multitudinari a tota la gent que ell diu que l'ha ajudat a ser feliç, i va fer un esment especial per Navarro: “Quan era petit i veia els meus germans jugant amb Navarro, jo ja el tenia com un ídol, una persona a seguir. A més, va ser una de les claus per decidir-me a tornar.” També va parlar de Pesic, de qui públicament va tornar a dir que va ser clau: “És qui va confiar en mi.” En una roda de premsa en què va fer una xerrada d'uns 20 minuts amb un guió on tenia tot detallat, però sense llegir el paper, Sada va tornar a mostrar el seu sentiment: “Vaig néixer del Barça, en les categories inferiors em van ensenyar els valors, en el primer equip vaig complir un somni i seguiré sent del Barça fins que em mori.” El badaloní també va fer referència a haver nascut a Badalona: “La meva família sempre ha estat del Barça i la paraula Joventut no ha estat mai en el meu vocabulari.” Dels seus millors moments en el Barça en va detallar cinc: “Quan em van dir que pujava al primer equip, la lliga de Pesic, l'Eurolliga a París, la lliga en què no vam perdre cap partit al play-off i l'últim partit”. Sada va dir que no creu que jugarà més enllà dels 35 anys.

LES FRASES

Vaig néixer del Barça, en les categories inferiors em van ensenyar els valors, en el primer equip vaig complir un somni i seguiré sent del Barça fins que em mori
Els millors moments? Quan em van dir que pujava al primer equip, la lliga de Pesic, l'Eurolliga a París, la lliga en què no vam perdre cap partit en el ‘play-off' i l'últim partit
Quan era petit i veia els meus germans jugant amb Navarro, jo ja el tenia com un ídol, una persona a seguir. A més, va ser una de les claus per decidir-me a tornar
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)