Lliga d'exportació
El continu èxode de talent marca una competició que tampoc pot lluitar pels grans noms que tornen de l'NBA
A la falta de capacitat econòmica de la majoria, s'hi afegeix la dura fiscalitat
La defensa aferrissada de l'statu quo de la Lliga Endesa dins el marc europeu va ser una constant dimarts, en la presentació de la nova temporada. Sigui o no el campionat de més potencial fora dels Estats Units –d'opinions, en un sentit o un altre, n'hi ha moltes–, és irrebatible que els clubs tenen cada vegada més dificultats per evitar la fuga de talent. O per atraure'n de nou. Les estretors econòmiques estan limitant el radi d'acció de la majoria, i la fiscalitat també perjudica els equips més potents –sobretot, el Barça Lassa i el Madrid– a l'hora de competir pels jugadors forans top. I és que, des d'ara, qualsevol estranger provinent d'una altra competició tributarà per sobre del 50%. Queden exempts de la norma tots els que militaven la temporada passada en l'ACB i no acumulen encara quatre anys en la competició, que únicament han de pagar un 24% d'impostos. Un canvi que ha marcat la planificació a l'estiu, com va admetre dimarts Joan Plaza. De fet, el gros dels fitxatges de l'Unicaja vénen d'altres clubs de la Lliga Endesa.
Tot plegat, motius de sobres per explicar per què la Lliga Endesa no pot seduir els cracs europeus que opten per tornar de l'NBA. Tots han passat de llarg i han marxat majoritàriament cap a Rússia o Turquia. És el cas de Datome i Antic (Fenerbahçe); Freeland (CSKA), Zoran Dragic i Sved (Khimki), i de Calathes, Kuzmic i Raduljica (Panathinaikòs) al gran oasi grec. Tan sols hi ha tres peces que han aterrat a la Lliga Endesa directament del millor campionat del món, i cap tenia un rol preponderant. Es tracta de Jeff Taylor (Madrid), Justin Hamilton (València) i Travis Wear, que tot just ha arribat aquesta setmana al RETAbet.es.
Els maldecaps s'accentuen quan, a la impossibilitat de competir en diners, s'hi afegeixen també estímuls dels mateixos jugadors per provar sort aviat a l'altre costat de l'Atlàntic. És el cas d'alguns dels talents de més projecció en la competició, com Hezonja, Porzingis i Tavares, per esmentar-ne alguns. La capacitat de clubs de l'est d'Europa ha acabat enduent-se també peces de gran valor, per la qualitat i la seva condició de formació (Colom, Todorovic i Granger). És per això que la renúncia de Sergi Llull a fer les Amèriques va suposar tot un alleujament per a la competició, ja que el menorquí n'és un dels símbols i l'MVP de la darrera final.
Mercat interior
Amb poc marge per pescar a fora, té fins a certa lògica que el gran mercat per als clubs de la Lliga Endesa sigui l'intern. De fet, el 36% dels més de cent fitxatges que s'han fet a l'estiu arriben de la pròpia competició, amb menció especial per a Pau Ribas, l'home del moment. L'escorta va decidir tancar una etapa al València a l'estiu i el Barça Lassa el va fitxar amb una compensació inclosa, perquè el club taronja renunciés al dret de tempteig. Ha estat un dels escassos buy-outs del mercat estival, marcat per l'austeritat i les poques alegries financeres. El més elevat ha estat el de Vezenkov, per qui el Barça Lassa va pagar a l'Aris uns 300.000 euros en concepte de traspàs.
Els campionats que han exportat més a l'ACB en el darrer estiu han estat l'italià (8 jugadors) i l'alemany (7). A poca distància s'hi situa l'NCAA (6), una mostra més que evident de la necessitat de fer apostes a baix preu. Sis fitxatges arriben dels equips russos, si bé, i llevat de Thompkins –la celeritat del Madrid va ser clau per endur-se'l i el tenia tancat al març–, tots van ser descartats pel seu club d'origen. Casos com el de Hendrix i Marko Popovic, que potser han deixat enrere el punt àlgid de les seves carreres, però poden aportar el seu gra de sorra a l'Unicaja i el Montakit, respectivament. Una dada que crida l'atenció és la poca aportació des de LEB Or, amb només quatre fitxatges, i tots de formació (Sàbat, Pino, Montañez i Llorca, ara lesionat).
El mercat, però, no queda mai tancat i sempre hi ha la possibilitat de reforçar-se en cas de lesió. Per això, hi ha jugadors que estan lliures, en espera d'alguna proposta, com per exemple Kirksay, Green i Dewar.
EN XIFRES
SERGI LLULL
Panko, Slaughter i els passaports
Ni Andy Panko –màxim anotador de la fase regular de la Lliga Endesa en tres de les últimes quatre anteriors temporades– ni Marcus Slaughter continuaran en la competició aquesta temporada. Casualitat o no, es dóna la circumstància que tots dos van protagonitzar un cas surrealista a finals de la temporada passada, ja que acreditaven tenir el mateix número de passaport guineà. El cas va ser detectat per la FEB en el moment en què Panko va presentar la documentació per deixar de ser extracomunitari i esdevenir Cotonou, fet que hauria permès al Montakit tenir una plaça lliure d'extracomunitari. Finalment, no se li va canviar la seva condició. En el cas de Slaughter, –i no s'ha demostrat el contrari; si fos així, els seus rivals podrien impugnar partits per alineació indeguda– el passaport és totalment legal i va servir al Madrid per poder-hi disposar com a Cotonou a partir de la copa. Des de llavors, l'equip blanc va passar a tenir només dos extracomunitaris (Campazzo i Ayón) i va poder disposar regularment d'un dels baluards defensius.
Panko (1977) ha acceptat aquest estiu la proposta del Nancy francès, mentre que Slaughter (1985), a qui li quedava un altre any de contracte, va marxar pagant la rescissió (mig milió d'euros), després que el Darussafaka turc li fes una oferta suculenta. Els dos comparteixen agent (Misko Raznatovic).
Notícies
Dimarts,30 abril 2024