L’Espanyol va aconseguir ahir contra el Deportivo una victòria rotunda. Una golejada d’aquelles que fan patxoca i que catapulten la fiabilitat del grup. En només una setmana, els de Quique han capgirat el guió pel que fa a les sensacions que transmeten. D’un inici tèrbol, propiciat per la mala imatge contra el Leganés, s’ha passat a veure un equip voraç, combatiu i coratjós en totes les línies. Un conjunt que ha resolt amb suficiència i moments de gran futbol els dos duels que havia de disputar a casa, contra el Celta, dilluns, i contra el Deportivo, ahir, sense oblidar el meritori empat contra el Vila-real. Una setmana màgica que ha deixat set punts en el caseller i que ha desdibuixat tots els dubtes existents. L’Espanyol ha agafat una velocitat de creuer estable, amb els fonaments del passat ben ferms. Un camí de fiabilitat que convida a pensar que viurem un curs interessant.

Quique Sánchez Flores va tornar a apostar pel mateix bloc, amb l’únic canvi de Javi Fuego, baixa per gastroenteritis, per Diop. L’Espanyol va arrencar amb voracitat seguint un guió similar al de l’enfrontament de dilluns contra el Celta. Era un Espanyol volcànic. Un equip que elevava les revolucions sense donar treva. Pressió alta, intensitat i moviment de pilota, tant per dins com per fora, eren els ingredients per fer anar de corcoll el Deportivo. El coratge local aviat va donar fruits. Una gran acció coral dels de Quique la va rematar Baptistão, que es va apuntar el primer gol. Jugada de traca d’un Espanyol molt vertical que ja s’avançava tot just començar. El matx es va aplanar encara més gràcies a un gol en pròpia porteria d’Arribas en un llançament de córner.

La comoditat del resultat va empènyer els blanc-i-blaus a rebaixar la intensitat. Una dosificació de riscos que el Deportivo va aprofitar per escurçar distàncies al començament de la segona part mitjançant una ràpida jugada per la banda esquerra que Borges va rematar a gol. L’Espanyol repetia el fil discursiu que es va veure dilluns contra el Celta. Una primera part de brega, intensitat i determinació, i tendència a girar cua i guardar el botí després del descans. Els gallecs agafaven forces, però Quique va sacsejar l’equip amb tres canvis instantanis: va fer entrar Roca, Granero i Sergio García. Tres futbolistes amb un perfil tècnic molt marcat per buscar més circulació de pilota. La gestió del tècnic madrileny va donar resultat. Una bona jugada trenada a la frontal va acabar amb un penal infantil d’Arribas a Granero. Gerard Moreno no va fallar des dels onze metres. El tercer gol dels locals va sepultar l’intent de remuntada visitant. Els últims minuts van ser una tortura per al Deportivo. L’Espanyol, amb un endimoniat Sergio García, va jugar amb el rival i només la falta de punteria va evitar mals majors. Gerard Moreno va tancar la golejada amb el quart del matí i va posar la rúbrica a un bon partit i a una setmana màgica. Set punts de nou possibles, i la sensació que l’Espanyol està fent les passes adequades per signar una gran temporada.