Passen les setmanes i Quique Sánchez Flores manté el discurs. La falta de gol no és preocupant, perquè es generen ocasions, només cal que la ratxa variï i que la pilota acabi a la xarxa. Però no hi ha canvi. Els pals van evitar per partida doble que el bon joc de l’Espanyol contra el València es traduís en un avantatge en el resultat, i el rival va lluir efectivitat màxima per obtenir els tres punts. Nou gols en dotze jornades, el segon pitjor registre del segle XXI, superat tan sols pels vuit de la temporada 2009/10, quan l’equip periquito tenia els mateixos punts. Inviable fer així el salt de qualitat que se somia.

La classificació de primera menteix poc. El Leganés és l’únic de mitja taula cap amunt que amb pocs gols treu un alt rendiment. N’acumula nou, com l’Espanyol, però ho compensa sent el tercer que menys en rep, amb onze. El rendiment defensiu dels blanc-i-blaus és prou bo, però si la temporada passada l’elaboració ofensiva era el gran maldecap, enguany el problema s’ha agreujat. Qüestió de ratxes, diu Quique. Però l’afició periquita tan sols ha celebrat una diana en els tres últims partits a casa, contra el Betis, i s’ha quedat a zero contra el Llevant i el València. El segon classificat va lluir l’efectivitat habitual amb el golàs de Kondogbia i la murrieria de Santi Mina per aprofitar l’errada de Víctor Sánchez. Els homes de Marcelino, que té una idea futbolística cosina germana de l’entrenador blanc-i-blau, lideren la lliga pel que fa a la ràtio de gols per xut (3,3). 32 gols en 105 xuts, que si mirem les rematades que van a porteria trobem un espectacular 47,8% d’efectivitat. Ningú s’hi apropa. Els periquitos, en canvi, són molt més modestos. Són el quart que menys remata entre els tres pals i només un 22% acaben al fons de la porteria. El sisè per la cua i només puja una posició si es miren els xuts totals, amb 98 en dotze partits.

Per tot plegat, el registre es manté molt pobre. Nou gols, repartits en tres jugadors (Gerard Moreno, Baptistão i Piatti) en dotze partits comporta el segon pitjor registre del segle. I un d’aquests gols en pròpia porteria en la golejada 4-1 al Dépor. Per trobar pitjor punteria cal anar al curs 2009/10, quan se n’havien fet vuit i l’equip tenia els mateixos punts, tot i estar tres posicions més amunt. Els números actuals tenen precedents en les temporades 2011/12, 2005/06 i 2003/04, el cas més preocupant perquè els periquitos eren cuers. Amb deu dianes trobem els cursos 2006/07 i 2008/09, mentre que els sostres cal trobar-los en els disset del 2007/08, amb el conjunt de Mauricio Pochettino en la cinquena posició, a dos punts de la Champions i a tan sols sis del líder. El següent serien els quinze del curs 2001/02, amb Paco Flores, que tan sols servien per ser quinzens, ja que s’encaixava encara més (20). L’equilibri és bàsic, doncs, però les estadístiques mostren els problemes en atac de l’Espanyol de Quique Sánchez Flores, en la zona baixa de primera en bagatge ofensiu, de mitja taula cap avall en la classificació i amb dos punts menys que fa un any.