Baptistao va salvar un punt agònic per a un Espanyol que albira ja Europa com un somni utòpic. La victòria contra el Madrid s’havia convertit en l’enèsim punt d’inflexió per creure en el creixement de l’equip. L’empat va tenir flaire de frenada definitiva. Primer per la qualitat del rival i després per les matemàtiques que ha de portar un equip que vol sumar-se a la lluita per la setena plaça. Les prestacions de l’Espanyol no van ser tan tètriques com els últims empats contra el Dépor i el Celta. Però els de Quique segueixen deixant-se part del seu repertori a la motxilla. Un acabarà la temporada tenint la sensació que aquest equip no ha rendit en màxima plenitud ni ha mostrat tot el seu potencial. I ahir, per moments, l’Espanyol demostrava que podia esclafar amb facilitat un Llevant que no guanya a casa des del setembre. Un conjunt valencià molt dèbil i deprimit que va acabar el partit coneixent que el seu tècnic era acomiadat. La lliga, ja un conte amb final conegut per a l’Espanyol. Sembla evident que aquest equip no està preparat per perseguir un objectiu europeu remot. Unes il·lusions que s’escapen de les mans amb el pas de les jornades i sense cap mena de possibilitat de millorar els seus registres lluny de casa. Una victòria només contempla els pericos. Curt bagatge per estar entre els millors.

Tot i això, l’Espanyol va sortir amb molta convicció. Els primers vint minuts van ser un monòleg blanc-i-blau. Pressió alta i ràpida recuperació de pilota. El Llevant només tenia esma per evitar les vies d’aigua en defensa. El domini català no es va traslladar al marcador i, de mica en mica, els locals es van espolsar la pressió. Assistència filtrada de Pazzini que obligava Diego López a intervenir enviant la pilota a córner. Sense fer res, el Llevant havia tingut la millor ocasió de tota la primera part i va tornar a buscar el gol en una acció d’estratègia en què Pazzini no va rematar per poc al segon pal i un xut llunyà de Lukic ajustat al pal. El granotes, amb molt poc, havia fet mal a l’Espanyol. El partit es va gelar amb la lesió de Diego López. Un forta topada que va obligar a aturar el matx cinc minuts. El matx no es va descongestionar fins que el col·legiat no va xiular el final de la primera part. Qui més qui menys estava pensant en l’estat físic del porter gallec, que va abandonar el camp ovacionat.

El guió del partit es va capgirar amb el penal de Navarro a Cabaco. Un penal inexistent pel fora de joc del central. Morales no va perdonar des dels onze metres. Això va obligar l’Espanyol a refer-se del cop i multiplicar la seva interacció a l’àrea rival. El Llevant es va posar enrere aguantant la respiració per un resultat vital en les seves possibilitats de fugir del descens. La resistència va durar fins al minut 90. Molt de temps per les imprecisions granotes. Jurado, un geni de pinzellades disperses, va donar un recital per desfer-se de tres jugadors rivals i assistir de manera deliciosa Baptistao. El brasiler només va haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa per signar l’empat. Un punt que tenia gust de molt poc per a tots dos equips. Segueix l’estat comatós del Llevant i l’Espanyol ha vist com suma sis jornades consecutives sense perdre però amb cinc empats acumulats que no ajuden gaire a créixer.