Espanyol

Óscar Duarte a l’aparador

Mercat. Una bona actuació del costa-riqueny en el mundial de Rússia faria pujar la seva cotització. Acaba el contracte el 2019 i encara no ha renovat, i l’Espanyol veuria amb bons ulls un traspàs

Óscar Duarte serà l’únic jugador propietat de l’Espanyol que participarà en el mundial. El colombià Carlos Sánchez ha jugat aquesta temporada en condició de cedit per la Fiorentina, on retornarà després que el club desestimés lluitar pels seus serveis per qüestions econòmiques. Així doncs, totes les mirades dels aficionats blanc-i-blaus giraran al voltant del que fa Costa Rica, on juga el central. Duarte, habitual titular a l’eix de la defensa amb la seva selecció, tindrà una oportunitat per reivindicar-se a ulls del món. Els ticos estan enquadrats en el grup E. És el més complicat de la primera fase, amb equips de la talla del Brasil, Sèrbia i Suïssa. Un territori exigent en què Óscar Duarte s’haurà d’esforçar al màxim per demostrar el seu talent i els dots de lideratge que no ha pogut mostrar amb continuïtat a l’Espanyol.

El futbolista és conscient que la cita russa serà clau per al seu futur. El central té contracte amb l’Espanyol fins al juny del 2019. Li queda només un any de contracte amb l’entitat blanc-i-blava i encara no s’han obert les negociacions per renovar-lo, ni s’obriran, com a mínim, fins que passi el mundial. El defensa ja va deixar clar fa un mes que la seva intenció era continuar a l’Espanyol, on se sent molt a gust.

Marcat per les lesions

El gran hàndicap d’Óscar Duarte han estat les lesions, que li han impossibilitat rendir al màxim de les seves possibilitats. Al principi va tenir petites lesions musculars que li tallaven la progressió, fins al cop de destral esportiu i anímic que va suposar el seu trencament al genoll a Ipurua el març del 2017. Una lesió fortuïta que li va trencar el seu millor moment a l’Espanyol, quan havia aconseguit la titularitat a l’eix central al costat de David López. No va tornar a jugar fins set mesos després. Així, aquesta temporada només va poder disputar un total de 990 minuts, repartits en 11 titularitats. El curs 2016/17, fins i tot, va jugar encara més: 1.123 minuts. Però la temporada en què va tenir més minuts en la lliga va ser la de la seva arribada, l’hivern del 2016, en què va sumar 1.195 minuts en la lliga. Unes xifres que demostren que no ha tingut la sort de cara per jugar una temporada amb regularitat. Ara, als 29 anys, que va fer el 3 de juny, té la gran oportunitat per demostrar en el mundial que és un central de nivell. L’Espanyol podria aprofitar la cita mundialista per donar sortida al futbolista, conscient que només li queda un any de contracte. Els seus altres companys de posició tenen contractes més llargs, fins al 2020, i el rol de central veterà està cobert amb Naldo. El líder de qui ningú es vol desprendre és David López, i Mario Hermoso respon al jove amb progressió que no ha assolit el seu sostre. Sense oblidar tampoc Sergio Sánchez. Però el mercat no respon a desitjos.

El primer fitxatge de l’era Chen

El club català va fitxar l’internacional el gener del 2016 procedent del Bruges, a canvi d’1,15 milions. Així doncs, Óscar Duarte té el privilegi d’haver-se convertit en el primer fitxatge de l’era Chen Yansheng. Un fet que quedarà en l’anecdotari del club blanc-i-blau però que va ser molt necessari en el moment en què es trobava l’entitat. El club corria el risc de baixar. Sergio González havia estat acomiadat i Constantin Galca havia agafat el relleu del riberenc. Aquella primera part de la temporada havia estat marcada per un equip que tenia un forat a la defensa. Era el més golejat de primera, juntament amb el cuer. El forat deixat per l’adeu d’Eric Bailly al gener i d’Héctor Moreno a l’estiu no es va saber cobrir, amb Enzo Roco com a principal protagonista. El xilè no va funcionar i va provocar alhora un empitjorament del rendiment d’Álvaro, més còmode de complement que no pas de líder. A tot això s’afegia el nul rendiment de Ciani. El mercat d’hivern del 2016 comportava l’obligació de solucionar-ho i el club va veure en Duarte el remei als mals de la rereguarda. La seva aportació va ser decisiva per donar estabilitat a la defensa.

El traspàs frustrat d’Héctor Moreno

29 de juny del 2014. Mundial del Brasil. Mèxic i Holanda disputen un partit de la copa del món i una entrada fortuïta acaba amb el trencament de la tíbia esquerra d’Héctor Moreno. Tremolor de cames a la directiva de l’Espanyol. L’entitat estava pendent del mundial per vendre un dels seus millors actius. Era l’Espanyol de l’economia de guerra. El de la necessitat per quadrar els comptes setmana a setmana. La venda del mexicà va quedar avortada sense solució i aquella temporada es va estar al club, fins que l’estiu següent va marxar al PSV Eindhoven per una quantitat molt més baixa de la que s’hauria aconseguit un any abans. Aquella lesió també va tenir un mal col·lateral: la venda d’Eric Bailly al mercat d’hivern del 2015. El central de la Costa d’Ivori va despuntar en cinc partits i el Vila-real el va comprar per 5,7 milions, i 18 mesos després el va revendre al Manchester United per 40. Ara l’Espanyol no està amb les urgències de vendre com fa quatre anys, però un bon mundial de Duarte li facilitaria el marge de maniobra amb un central que, si no renova, marxarà gratis el 2019.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)