Acabat d’arribar pràcticament. Amb ganes de poder participar, ajudar l’equip i poder deixar enrere la lesió.

De moment bé. Millor del que creia. Òbviament al principi em va costar i, de fet, vaig estar a punt de tornar a entrar al quiròfan un cop operat perquè no millorava l’extensió, però ara ja estic recuperat. Estic al cent per cent, a vegades amb el fred me’n ressento una mica més, però estic bé, amb moltes ganes.

Ja sabem que en el futbol tant els entrenadors com els jugadors anem i venim. Toca fer-se a la idea. Em va saber greu pel mister, per Martí, perquè al final és qui va avalar el meu fitxatge perquè jo anés al Leganés i em tenia molta confiança, tot i sortir de la lesió. Sabia el que podia aportar a l’equip, al grup i per això m’hi va portar. És una llàstima que marxés, tant ell com Fabián [Rivero] i Monchi, però ara tenim nou mister i hem d’intentar encaixar amb ell i fer les coses bé per ajudar l’equip.

Només tinc bons records. I ja no només perquè em vaig retrobar des del punt de vista futbolístic amb la versió que vaig oferir al Mallorca i vaig poder recordar el jugador que havia estat anteriorment –tenir responsabilitat, ajudar l’equip i que les coses sortissin bé–. Sobretot el que em ve al cap són les persones que treballen al club que per mi són el més important que té. Són fonamentals, sense elles el club no seria el mateix i em van ajudar moltíssim en la lesió. Són increïbles i només em surten paraules d’agraïment. Encara hi mantinc el contacte i espero que per molts anys més.

Sempre costa una mica, quan arribes a un lloc nou, adaptar-te a l’equip, als companys, perquè tot és nou; vaig tenir un mes d’adaptació, però vaig encaixar molt bé en el grup. Tots els companys eren espectaculars com a persones i em van acollir amb els braços oberts. Va ser maco.

Sí perquè em trobava molt bé. Ho estava jugant tot, estava en la meva millor versió, marcant gols, fent assistències i treballant bé per a l’equip i, de cop, em trenco el genoll. Després tot el que va passar: va haver-hi el confinament, no podia entrar a quiròfan, vaig estar temps esperant perquè m’operessin... Es va fer llarg, va ser dur, però ja està. Estic recuperat i ja és passat. Ara, més fort que abans.

Sí. Va ser dur també... Volia estar amb ells jugant-nos l’ascens i no vaig poder. Em va tocar animar des de la graderia i va ser una llàstima. Crec que el grup es mereixia pujar, vam treballar molt bé, tot l’any i també durant el confinament, en què la gent va donar-ho tot a casa. No va poder ser i ara espero que tant nosaltres com el Girona pugem a primera.

No sabria dir-li-ho... Són moments, etapes, durant la lliga en què potser tens un sotrac pel que fa a resultats. No era per la plantilla perquè al final teníem grans jugadors. Òbviament, amb noms no guanyes els partits, però la gent estava compromesa i tothom anava en la mateixa direcció. Sí que és cert que en alguns partits vam cometre errades que no hauríem d’haver comès i això ens va anar minvant en la classificació. Al final vam jugar el play-off, no va poder ser, però l’equip estava fet per pujar directament.

No. Jo estava cedit per l’Osasuna amb opció de compra obligatòria si pujàvem, i al final, com que no vam pujar, vaig tornar a Pamplona. No se’n va parlar. Jo volia recuperar-me i, per què no, intentar-me guanyar un lloc allà a primera divisió. El que passa és que em vaig recuperar i el mister no em donava les oportunitats que jo volia i per això vaig anar al Leganés.

Tampoc. Els meus agents no em van comentar res del Girona, no es va donar el cas. Jo, com he dit, només tinc paraules d’agraïment i tant de bo, per què no, un dia hi pugui tornar. Vaig estar-hi molt a gust i encantat, a Girona.

El veig millor que quan va començar la lliga. És un equip jove que té bons jugadors i està competint, intentant guanyar tots els partits, i és molt difícil de superar. Els veig bé.

Ja ho sabem: Stuani. Al final té dues ocasions de gol i te’n fa tres. Després hi ha Samu [Saiz], Jordi [Calavera], ara està molt bé Juan Carlos... Els segueixo molt i els veig molt bé. Tant de bo continuïn en aquesta dinàmica, menys aquest cap de setmana, és clar, i me n’alegro molt per ells.

Sí. No m’agrada gens sense públic, es perd una mica l’essència del que és el futbol. És l’època que ens ha tocat patir, esperem que passi aviat i tothom pugui tornar a anar a disfrutar als camps.

Un partit maco, complicat, intens. Serà difícil però tant de bo que puguem aconseguir nosaltres els tres punts.