Tossudament alçats
El Girona se sobreposa a una pèssima arrencada i a una decisió arbitral per fer pensar malament i surt de Vallecas amb una victòria d’or que haurà de fer bona diumenge
L’àrbitre, via VAR, escatima l’1-2 de Bustos (45’) poc després de l’1-1 de Franquesa, però Sylla treu l’orgull (46’)
R. Vallecano 1 Girona 2
GOLS:0-1 (6’) Isi Palazón. 1-1 (41’) Franquesa. 1-2 (46’) Sylla.ÀRBITRE:Pulido Santana (col·legi canari).ÀRBITRE:Areces Franco (col·legi asturià).Targetes grogues:A Trejo (52’) i Bebé (98’), del Rayo, i a Samu Saiz (45+3’), Cristóforo (60’), Juan Carlos (69’) i Arnau (77’), del Girona.Targetes vermelles:Cap.PÚBLIC:1.500 espectadors a l’estadi de Vallecas.INCIDÈNCIA:Abans de l’inici del partit es va guardar un minut de silenci en memòria d’Olivia Gimeno, de sis anys, trobada morta en aigües de Tenerife. LOCAL: Luca Zidane Advíncula Saveljich Catena Fran García Isi PalazónEnrabiat i orgullós. Frustrat i satisfet. Amb sensacions aparentment contradictòries, però dignes de la bogeria de partit que es va viure, el Girona va sortir de Vallecas amb una victòria que és un tresor. Per com va anar el partit i pel que significa. Els blanc-i-vermells són una mica més a prop de l’elit, perquè el Rayo necessitarà fer dos gols diumenge a Montilivi, però estan tan curats d’espants que faran bé de no veure-ho ni lligat ni al sac. De moment, hi ha mitja feina feta, la d’un equip que és capaç de superar contratemps propis i aliens. Ni una molt mala arrencada, que a més es va allargar molt, ni una decisió arbitral per posar-se les mans al cap, en el gol anul·lat a Nahuel Bustos que hauria significat l’1-2 encara abans del descans, no van fer desistir els gironins. És orgull. És tossuderia. És creure-hi.
El Girona va començar de culs. De fet, els 40 primers minuts van ser un monòleg integral del Rayo, que ho va fer tot. Però el futbol és tan especial que, si el VAR no ho hagués tornat a impedir, al mateix escenari on Pulido Santana ja es va mirar el monitor per anul·lar un penal als madrilenys en la lliga, els gironins se n’haurien anat al descans amb un 1-2. Un resultat que hauria estat inexplicable tal com havia anat, però que només una altra jugada d’aquelles per començar a pensar malament, ho va frustrar. Nahuel havia marcat sense voler, en impactar-li la pilota entre l’espatlla i el braç. Areces Franco es va embolicar fent-ho revisar a l’àrbitre, que va trigar per acabar decidint, com en la lliga, en contra del Girona. Si està ben anul·lat, perquè alguna cosa hi devien veure, és que potser tocaria revisar el reglament. La picabaralla que es va originar al mig del camp certificava la tensió, multiplicada amb l’acció de la discòrdia.
El fet és que el Rayo havia estat l’amo i senyor des de l’arrencada. Al Girona, no se li va veure res del que havia lluït des de l’acceleració tan pronunciada. Ni pressió alta, ni ambició, ni valentia, ni fermesa. L’equip patia moltíssim, sobretot per contenir el perfil esquerre de l’atac del Rayo. L’energia inicial dels madrilenys, comparable a la del Girona contra l’Almeria, va tenir premi ben aviat, amb un gol d’Isi. El conjunt de Francisco no feia res bé. Ni dues passades seguides. Amb els interiors desapareguts, la rebia constantment Nahuel Bustos, que la perdia una vegada rere l’altra. Yan Couto no trobava la manera de frenar Álvaro (un malson) ni Fran García, ni tampoc de fer mal en atac. L’afició estava engrescadíssima amb el que veia al camp. Empetitit i atropellat pel Rayo, tot feia molt mala pinta. Però, ja en la recta final del primer període, Mamadou Sylla va rebre la primera pilota amb espai i en va treure petroli. El vallesà la va lluitar i va esperar Franquesa, que va endreçar el primer xut dels gironins a porteria. El gol era un tresor. Però el Girona va marxar al descans irritadíssim per la sensació que els àrbitres li havien pres, de mala manera, la possibilitat de situar un 1-2 que era or pur.
El dubte de com es prendrien els uns i els altres l’efervescència amb què van arribar al descans va durar pocs segons. El Girona, ara sí, va saber fer lluir una de les seves grans virtuts. Un oferiment de Monchu i una pujada elèctrica de Yan Couto, la primera efectiva, per connectar amb Sylla, que no va perdonar. De manual. Ni el VAR es va atrevir, aquesta vegada, a frustrar els gironins. L’eliminatòria feia una altra pinta i el Girona, també. Més ben posat, serè i amb més confiança, l’equip ja no tenia les fuites de la primera part. Iraola va jugar la carta Bebé, que va envalentir els aficionats. Una mica més tard, Francisco va protegir Cristóforo (amb groga) fent entrar Terrats, que va fer un treball impagable, i també va fer reaparèixer Stuani.
El temps passava molt a poc a poc. Els gironins s’hi van posar molt aviat, a perdre’n. Algunes centrades del Rayo, molt tenses, sense trobar rematador. Iraola va apujar l’aposta ofensiva (80’). Ben posat, el Girona era impenetrable. Ho semblava. Perquè va arribar una altra garrotada en la recta final. En el primer xut dels madrilenys a porteria de la segona meitat, en una bona acció des de l’esquerra, Pozo va empatar. Però, ves per on, el VAR va sortir al rescat. I Areces Franco va fer anul·lar el gol. Encara Valery va tenir una ocasió d’or, però va voler driblar el porter i no se’n va sortir. Hi va haver contacte entre l’escalenc i Luca, però Areces Franco va decidir que ja havia tingut prou feina. Definitivament, el Girona ha de superar molts elements per pujar.
L’1-0 I A PATIR
El Rayo és l’amo dels primers 40 minuts, amb un Girona empetitit i sense respostaREINCIDENT
Pulido Santana torna a anul·lar un gol al Girona, per unes presumptes mansGOLÀS I MILLORA
Els gironins fan l’1-2 just després del descans i, més ben posats, saben contenir el rivalL’ENSURT DEL FINAL
Un gol anul·lat per fora de joc (89’) és a punt de frustrar una mica més els gironinsMINUT A MINUT
Publicat a
Notícies
Dijous,16 maig 2024