Un camí llarg, costerut i barrat
El Girona, que va tenir múltiples obstacles en el primer tram del curs i va veure’s en una situació límit, va acabar rodat i oferint una versió recognoscible
La final del ‘play-off’ marca el final de la temporada, dramàtic un altre cop
“Hem passat un any molt complicat, però aquest ha estat l’únic puto partit que hem perdut en tres mesos.” Francisco resumia així el final de temporada del Girona; una vegada més, dramàtic. L’equip blanc-i-vermell va acabar fins a l’últim segon de la temporada amb possibilitats d’ascendir a primera divisió, però la màxima categoria li va tornar a donar l’esquena. Hauria estat la culminació d’un tram final espectacular del grup gironí, que fa tres mesos ni tan sols podia pensar a disputar el play-off quan ocupava l’onzena posició en la classificació, a set punts de distància del sisè, i a deu dels llocs de descens. “Hem lluitat molt, hem remat molt. Teníem molta il·lusió per ser a primera, i és una garrotada. Tothom està fotut”, indicava Francisco, encara en xoc, després de veure com la remuntada espectacular, gairebé increïble, que havia protagonitzat el conjunt que orienta es quedava en no res.
Inici difícil
I és que el principi de campanya va ser tortuós per al Girona. Havia passat poc més d’un mes de la derrota en la final contra l’Elx, 34 dies exactament, quan l’equip ja s’estava estrenant en la nova lliga. El cop, també duríssim, era ben recent, i amb una plantilla agafada amb pinces, que s’havia de completar, el conjunt va començar el seu camí en el campionat. De fet, en aquell primer partit, disputat al feu de l’Sporting (2-0), van jugar jugadors com ara Jairo, Granell i Zeballos, que pocs dies després acabarien marxant, igual que Alcalá i Diamanka, que van estar a la banqueta. No va ser fins al tercer partit que Francisco va tenir la plantilla tancada, cosa que li va complicar molt la feina. L’entrenador, ja amb la lliga iniciada, es va trobar amb la papereta de construir un equip que no havia fet pretemporada, en què part de la plantilla continuava ensorrada després de perdre l’ascens contra l’Elx i una altra acabava d’aterrar, venint, alguns futbolistes, de llargs períodes d’inactivitat.
Però aquest, i no pas petit, va ser només un dels múltiples obstacles amb els quals va haver-se de barallar Francisco en aquests primers compassos de campionat. Les lesions i les recurrents sancions van anar apareixent jornada rere jornada, llastrant l’equip, impedint, de retruc, el creixement i hipotecant, a la fi, les possibilitats d’aspirar a l’ascens. Tot i això, el conjunt blanc-i-vermell va anar trampejant les circumstàncies, sumant punts, malgrat no aconseguir oferir de manera sostinguda una versió recognoscible i convincent. A finals de gener, però, l’equip va entrar en col·lapse, les carències que havia ofert, sintetitzant-ho: la manca de joc ofensiu i la falta de contundència al darrere, es van incrementar i van dur-lo a una situació pràcticament límit. La que vivia fa tres mesos, just abans de la jornada 30, quan ningú podia preveure el que va acabar passant. Immers en una pèssima dinàmica de joc i de resultats, sense guanyar –dues victòries en 12 jornades– i lluny del play-off, el rumb era descoratjador, però al feu de Las Palmas, el 19 de març, alguna cosa va canviar. Aquell dia Francisco va posar en escena el 3-5-2, l’equip va sumar els tres punts (1-2) i ja no va frenar.
Inclòs aquell i fins al final de la lliga regular, 13 partits va disputar el Girona amb un bagatge de 10 victòries, 2 empats i 1 derrota. Aquesta espectacular sèrie, de 32 punts de 39 disputats, va servir al conjunt blanc-i-vermell per revifar i segellar l’accés al play-off. El canvi no va ser, òbviament, per art de màgia. Amb el nou sistema, un seguit de factors que no rutllaven van començar a fer-ho: diverses peces com ara Gumbau, Cristóforo i Franquesa van potenciar-se amb el nou dibuix; d’altres, com per exemple Yan Couto, Arnau Martínez i Juanpe, absents fins al moment per diferents motius, van irrompre en l’alineació i van rendir a un alt nivell, i l’equip en l’àmbit col·lectiu també es va estabilitzar, tant en atac com en defensa i va començar a progressar. Amb una identitat i farcit de confiança, va superar en les semifinals l’Almeria, però contra el Rayo es va estavellar, com ja li havia passat en la lliga. De fet, el Girona en aquest últim tram només ha perdut dos partits dels 17 que ha acabat disputant, tots dos contra el conjunt de Vallecas.
LES ESTADÍSTIQUES
NOM EDAT POSICIÓ JUGATS MINUTS GOLS TG TV
Juan Carlos
Muric
Ortolà
Suárez
Monjonell
Ramalho
Valery
Bueno
Bernardo
Calavera
Franquesa
Yan Couto
Luna
Juanpe
Arnau
Terrats
Ibra
Jandro
Granell
Monchu
Gumbau
Samu Saiz
Cristóforo
Jairo
Aday
Nahuel B.
P. Moreno
Turmo
Sylla
Y. Bárcenas
Stuani
Zeballos
Pachón
Pau Víctor
RECUPERACIONS
RECUPERACIONS
T. GROGUES
T. GROGUES
ASSISTÈNCIES
FALTES
FALTES
T. VERMELLES
T. VERMELLES
ràtio GOL/ MINUTS
MINUTS
MINUTS
XUTS A PORTA
XUTS A PORTA
GOLS
FRANCISCO
ELS RÀNQUINGS DESPRÉS DE 46 PARTITS (LLIGA I ‘PLAY-OFF’)
LA DADA
Publicat a
Notícies
Dimarts,21 maig 2024