Espanyol

Puado emergeix en el caos

Espanyol. En un partit frenètic i farcit de gols, el davanter barceloní guia l’equip blanc-i-blau cap a la victòria, amb un doblet que serveix per remuntar quan el Llevant guanyava 2-3 ben entrat el segon temps

Espanyol 4 Llevant 3

ESPANYOL:Diego López; Aleix Vidal, Sergi Gómez, Cabrera, Pedrosa; Morlanes (Melamed, 62’), Yangel Herrera (Keidi Bare, 80’), Darder; Embarba (Melendo, 62’), Puado i Raúl de Tomás (Loren, 89’).LLEVANT:Cárdenas; Son, Vezo, Mustafi, Clerc; Malsa (Coke, 82’), Bardhi (Pepelu, 82’), Campaña; Morales (Soldado, 69’), De Frutos i Roger Martí (Cantero, 69’).GOLS:1-0 (6’) Darder. 1-1 (11’) De Frutos. 1-2 (26’) Son. 2-2 (49’) Raúl de Tomás. 2-3 (58’) Morales. 3-3 (60’) Puado. 4-3 (76’) Puado.ÀRBITRE:Cordero Vega (col·legi càntabre).T.G.:als locals Yangel Herrera, Embarba, Aleix Vidal i Keidi Bare; als visitants Campanya, Mustafi, Malsa i Soldado.T.V.:vermella directa al visitant Son (78’).PÚBLIC:15.193 espectadors a l’RCDE Stadium.

Ningú posa fre a l’Espanyol a l’RCDE Stadium. A diferència de quan es desplaça, a casa l’equip orientat per Vicente Moreno se sent intractable, indestructible, invencible, i ahir ho va tornar a demostrar, imposant-se al Llevant (4-3) en un partit absolutament histriònic, farcit d’alternatives, d’anades i vingudes i, sobretot, de gols. I és que, enmig d’aquest caos, se li va complicar molt l’enfrontament, al conjunt blanc-i-blau, que va tenir el resultat en contra en dues ocasions i que va trobar en Javi Puado, en el tram final, la figura salvadora. L’atacant barceloní es va estrenar a primera divisió amb un doblet, emergint quan el partit entrava en la recta final i l’equip perdia 2-3 per culminar una remuntada que permet als blanc-i-blaus recuperar sensacions, després de l’última desfeta a Vallecas, i també prolongar l’esmentat bon moment com a local, faceta en què acumula 20 de 27 punts disputats.

El frenesí, doncs, va regnar ahir a Cornellà des del principi. I l’Espanyol no s’hi va saber adaptar, almenys en el primer temps, en què hauria pogut marxar perdent per golejada. I això que el grup periquito va colpejar primer, amb una gran diana de Darder (6’), que va fer un xut encreuat des de fora de l’àrea. El Llevant va reaccionar ràpid i De Frutos (11’) va establir l’empat, una diana que va anestesiar l’equip entrenat per Moreno, que des d’aleshores va viure sotmès a les ràpides transicions defensa-atac de l’equip granota, el cuer, que encara no ha aconseguit cap triomf en la lliga, però que va ensenyar arguments ofensius més que interessants. De fet, en la figura de De Frutos, que va causar veritables estralls per la banda dreta periquita, va tenir el seu home més verinós, autor, més tard, de l’assistència del gol de Son (26’), que va avançar els visitants.

L’Espanyol no es despertava, amb la por a les cames al darrere quan el rival sortia a l’atac amb espais, i incapaç de generar res amb la pilota, esclau de la imaginació de Darder, l’únic element blanc-i-blau inspirat en aquest primer acte, que va acabar amb Morales perdonant dues oportunitats clares, a les quals se n’afegia una altra de Roger, i amb l’afició acomiadant l’equip entre xiulets.

Molt diferent va ser el segon temps. L’Espanyol s’hi va entregar a cara o creu, de porteria a porteria. Tot just començar, RDT (49’) va signar l’empat a passada de Yangel; poc després, Morales (57’), definint un contraatac liderat per l’omnipresent De Frutos, va fer el 2-3, i, en aquest moment, va aparèixer Puado, fins aleshores voluntariós i treballador, però poc present en els últims metres. Va empatar (60’) en un servei de córner i, amb l’Espanyol ja dominant clarament amb l’entrada de Melendo i Melamed, que van sacsejar encara més el joc, va caçar (76’) el refús del porter Cárdenas a un xut llunyà d’RDT i va capgirar el partit. El Llevant va acabar amb deu, per l’expulsió de Son (78’), però encara va vorejar l’empat en l’últim sospir, després dels vuit d’afegit. Clerc va tenir el gol a tocar en la culminació d’un contraatac, just després que Pedrosa malbaratés l’ocasió de fer el cinquè en una darrera jugada que va il·lustrar com de boig va ser el matx.

ELS VESTIDORS

En aquests partits bojos pot passar qualsevol cosa. El duel s’havia posat en un punt difícil i l’equip ha mantingut la tranquil·litat
Puado mereixia marcar. És un noi que treballa, que escolta, que vol millorar i que després és molt bo
Vicente Moreno
TÈCNIC DE l’ESPANYOL
Sempre que guanyem estic content, no només quan marco. Estic feliç d’haver ajudat
Javi Puado
FUTBOLISTA DE L’ESPANYOL
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)