Manolo González sap perfectament que toca tenir el cap fred. L’ha mantingut en la bona dinàmica, quan tothom donava per fet que la permanència estava feta, i ho farà ara després de tres derrotes consecutives. Ara bé, també té clar que toca reaccionar. Especialment després de la derrota a Leganés, perquè és un avís diferent de les dues ensopegades anteriors. L’Espanyol va mostrar durant 45 minuts una imatge desconeguda aquest 2025, una versió insuficient en l’aspecte competitiu que va recordar mals moments de la primera volta.

Aquesta va ser la pitjor notícia del partit per als blanc-i-blaus, inclús per sobre de la derrota davant un rival directe. L’equip va perdre, després de molt temps, els trets d’identitat que li han permès mantenir la gran dinàmica dels últims mesos i deixar pràcticament assegurada la continuïtat un any més a primera. La bona notícia és que aquests trets van tornar durant el mateix partit.

Ben pocs minuts van fer falta a partir del xiulet inicial per veure que l’Espanyol no havia entrat bé. Els locals van superar els catalans en duels i intensitat, precisament aquests trets marca de la casa de l’Espanyol de Manolo. La llauna es va obrir superada la mitja hora, amb un error d’Urko González en sortida de pilota. Cissé va robar, Raba va recollir i va regalar la diana al guineà. En menys de 10 minuts va arribar el segon, amb un gran gol de Diomande, marxant de nou de Calero i superant Joan Garcia.

Superada l’hora de joc, va arribar el que semblava la sentència. Joan va aturar una falta lateral penjada per Raba, però en el rebuig Kumbulla es va introduir la pilota en pròpia porteria. Tot feia pensar que l’equip s’havia desfet, però en el pitjor context l’Espanyol va demostrar que és capaç d’aixecar-se.

Cabrera va donar vida amb un gol després d’un córner. Cheddira, en el minut 90, va marcar un golàs que era el 3 a 2, però ho va fer en fora de joc. Amb el temps gairebé exhaurit, i després de minuts de setge, Pere Milla va marcar el segon visitant aprofitant una pilota morta a l’àrea.

La reacció va arribar tard i es va escapar l’oportunitat de segellar la permanència, però va arribar. Ha de ser el camí a seguir en les tres jornades que queden. La distància és de cinc punts, la situació no és d’urgència i continua molt de cara.