Philippe Coutinho (Rio de Janeiro, Brasil, 1992) va arribar en el mercat d'hivern com un regal inesperat per a l'Espanyol. El davanter, una de les estrelles més prometedores del futbol mundial, arribava cedit de l'Inter de Milà fins al juny. El director esportiu, Ramon Planes, feia temps que anava darrere de les seves passes. L'estiu del 2008 ja s'havia fixat en els prodigis d'aquest hàbil jugador que va fer les delícies de tots els assistents al MIC (Copa Internacional del Mediterrani). El Brasil sub-16 va arribar al torneig formatiu amb dos futbolistes especials: Neymar i Coutinho. Tots dos trencaven les defenses rivals amb una facilitat demolidora. Coutinho assistia i Neymar definia. Així era el relat de la canarinha, que es va emportar el títol sense discussió. Philippe Coutinho va començar la seva relació amb la pilota als tres anys, al pati la casa. Als cinc anys ja evolucionava a la pista de ciment del club Sargentos do Exercito do Rocha. Allà va perfilar el seu innat regateig, més propi de pistes dures, com les del futbol sala, on la pilota llisca i pren una velocitat endimoniada. El control era clau perquè no se n'anés la pilota. El petit Coutinho no va trigar gaire a rebre una oferta del Vasco da Gama per enrolar-se al gigante da colina. Coutinho seguia cremant etapes amb una voracitat aclaparadora, i el Madrid va intentar emportar-se la joia brasilera l'estiu del 2007. Només tenia 15 anys i el Vasco va denunciar la maniobra a la FIFA. Un any més tard, l'Inter va pagar 4 milions d'euros al Vasco per obtenir els serveis de Coutinho, a qui va deixar fins al 2010 al Brasil.

La perla brasilera és tècnicament un superdotat i no té problemes per usar les dues cames en l'execució de les jugades, a banda de tenir un regateig sensacional. El compendi d'aquestes virtuts es va veure en l'acció del segon gol que va fer al Rayo Vallecano. Un gol màgic, de videoteca. Entra a l'àrea des de l'esquerra i es desfà de tres rivals amb un eslàlom de regatejos i maniobres precises per batre Joel amb un toc suau per sota de les cames. Una diana de traca i mocador només a l'altura dels grans futbolistes. Un gol que no és casual i que ja assaja en els entrenaments amb diverses variants. L'Espanyol té el gran privilegi de comptar amb un dels futbolistes que marcarà el futbol de la dècada. Un davanter que un cop tingui el grau de maduresa per triar millor les jugades en què es pot lluir entrarà al regne dels millors. Pochettino no ha dubtat a fer-lo titular indiscutible i diumenge al matí ja va deixar bona mostra que s'adapta com un guant al futbol triat pel de Murphy. Aquí està tenint els minuts que no li ha donat Claudio Ranieri a l'Inter i ja ha començat a aprofitar-los de valent. Va ser un primer tast dels molts que vindran.