L'Espanyol afronta la recta final de la temporada amb la il·lusió intacta per assolir l'objectiu de jugar a Europa. La primera parada serà diumenge a Vila-real. El conjunt de Lotina s'ha fet fort amb l'entrada dels tècnic de Meñaka, que ha donat oxigen als groguets amb quatre punts en els últims dos partits. Serà un enfrontament en què els blanc-i-blaus hauran d'anar a buscar una victòria vitamínica i, de retruc, esborrar la mala maror instal·lada. Una nova dinàmica negativa alimentada des del mateix club amb constants minicrisis. Aquí és l'equip, amb majúscules, que s'ha de fer fort. Pochettino ja va deixar clar dimecres que la plantilla i els seus professionals es volen desintoxicar d'aquest entorn nociu. El canvi en la direcció del futbol de base no va arribar en el millor moment. Aquesta no ha estat l'única pedra amb què ha ensopegat l'entitat, que, en un exercici de transparència, ja avisava que hauria d'optar per mesures “impopulars”, és a dir, vendre jugadors importants per quadrar els comptes.

Pochettino, encara que no ho digui públicament, està empipat per com ha actuat la directiva. No era el moment indicat per traçar el full de ruta de vendes de l'estiu en un moment esportiu en què l'equip es juga les il·lusions del curs. Si l'Espanyol acaba arribant a Europa s'haurà de replantejar certes vendes, ja que el fet de disputar una competició al Vell Continent, encara que sigui l'Europa League, sempre dóna guanys. Per això, ara li toca a l'equip, com sempre, ser l'element vertebrador. El primer equip és l'essència de l'Espanyol i del primer equip depèn que l'afició pugui somiar en un any per al record.

Pochettino, amb una argumentació diligent, va tancar l'assumpte de Javi Márquez: “Tindrà la seva oportunitat”, i també va demanar a l'entorn mediàtic generar notícies optimistes. No deixa de tenir raó, però els futbolistes tenen la paella pel mànec també en aquesta situació. Són els grans protagonistes i els generadors de les il·lusions col·lectives. Hi ha múltiples raons per creure en aquest equip i el millor aval està en la seva classificació: són setens i estan a un punt d'Europa. Ha fet un llarg camí per arribar al tram final de la lliga amb aspiracions continentals i ara han de rematar la feina. Hi ha molt en joc però l'objectiu és estimulant: la glòria europea. Pitjor seria lluitar per eludir el descens, que seria el camí antagònic, el d'evitar l'infern. Aquest és un viatge carregat d'angoixa i nervis. Ara l'Espanyol ha de deixar de banda les distraccions que sempre sovintegen i pensar en gran. Els jugadors tenen qualitat a dojo, l'afició ha d'omplir l'estadi en cada partit d'aquí a final de temporada i l'entrenador s'ha de deixar de punyetes com la “manipulació” que exerceixen els mitjans de comunicació. Hi ha raons per a l'optimisme i més aquesta temporada, en què a l'inici de curs molts no donaven ni quatres rals per a un equip empobrit per la venda de Dani Osvaldo. Ara està on volia estar: lluitant per Europa. Qui en dóna més?