El dia després ja no és tan dolorós, tot el contrari. Finalment, l'Espanyol ha abandonat el seu viacrucis de laments i s'ha instal·lat en la dinàmica que tothom a la ciutat esportiva de Sant Adrià de Besòs reclamava setmana rere setmana. Ni tan sols la pluja va aigualir un matí distès a les instal·lacions blanc-i-blaves, de recuperació per als protagonistes la nit anterior contra el Mallorca i de futbol per a la resta, amb una partidet contra el filial.

“Ens ha acompanyat un cúmul de coses que fan que ho veiem tot molt més positiu. L'equip s'havia proposat ser fort a casa i, ara per ara, ho estem aconseguint. És per estar-ne satisfets”, analitzava ahir a la sala de premsa Kiko Casilla, que va tornar a estar inspirat, sobretot per una mà decisiva davant de Gio dos Santos divendres i que s'ha convertit en una peça fonamental d'un Espanyol feliç amb els 21 punts però alhora escarmentat per tot el que ha patit: “Encara no hem fet res, sí que hem guanyat partits decisius, vitals per a nosaltres contra rivals directes, però encara haurem de guanyar set o vuit partits més d'aquí a final de curs per salvar-nos”, assegurava el porter. “El grup està més tranquil, perquè aquests partits no se'ns poden escapar”, deia Juan Forlín. “Però ja heu vist com cada partit t'obliga a desgastar-te al màxim. I ara vindrà el Saragossa i haurem d'anar amb la mateixa humilitat per no tenir cap ensurt. El millor que podem fer és anar pas a pas sense precipitar-nos”, afirmava.

Sempre maleint la sort des que va començar el curs, la plantilla sent que el signe del destí ha canviat, que ara el vent els bufa a favor, però reconeix que encara els cal un pas més de personalitat i autoritat per tancar els partits. “Semblava que ho teníem tot controlat, amb l'1-0 contra el Mallorca, però una errada puntual meva ens va girar les coses i a l'equip li va costar superar-ho. Per sort, no vam perdre el caràcter i l'empenta de saber que podíem capgirar el resultat”, reconeixia un autocrític Héctor Moreno, que va posar el seu exemple personal per transmetre el moment de germanor que viu l'equip: “Crec que no puc cometre aquest tipus d'errades, però el suport que em van donar els companys i el tècnic al vestidor va ser fonamental per aixecar-me i seguir fent el meu joc. Sabem el que ens estem jugant i hem d'estar tots junts.”

Unitat, solidesa i una dosi de sort, els millors símptomes del 2013 per a l'Espanyol.