Aguirre, el revolucionari
El mexicà revoluciona l'onze amb vuit novetats en un duel marcat pel gol encaixat als 33 segons
Els blanc-i-blaus fan mèrits per no marxar amb les mans buides contra un Vila-real poruc que en el segon temps aprofita un contraatac
Només tres homes repetien a l'onze i Moreno va ser qui va errar en l'1-0
El públic es va desesperar veient la pitjor versió del seu equip fins ara
VILA-REAL: Asenjo, Mario, Musacchio, Pablo Íñiguez, Jaume Costa, Hernán Pérez (Aquino, 62'), Bruno, Pina (Trigueros, 80'), Cani, Giovani i Perbet (Jonathan Pereira, 62').
ESPANYOL: Kiko Casilla, Mattioni, Sidnei, Moreno, Clerc (Capdevila, 68'), Raúl Rodríguez, Álex Fernández (Víctor Sánchez, 46'), Lanzarote (Stuani, 57'), Abraham, Thievy i Sergio García.
Tota revolució té un propòsit. Una idea de millora a l'horitzó, que a vegades surt bé i a vegades, malament. I d'altres, en drama. Però com que es tracta d'esport, la tercera opció queda descartada. Ho sap prou bé Javier Aguirre, i més amb un coixí tan envejable com és sumar onze punts en les cinc primeres jornades de lliga. Ni el més optimista dels periquitos somiava en una arrencada del campionat tan beneficiosa. Així, l'entrenador mexicà, que ha planificat la temporada partint de la necessitat de començar bé, ha carregat de feina, d'hores i més hores les cames dels jugadors a l'estiu, més que tota la resta, excepte el Vila-real, rival d'ahir. Amb tres partits en sis dies, l'entrenador blanc-i-blau sabia que el risc de lesions –Fuentes l'hi va recordar dilluns– és ben present, de manera que va sacsejar tant l'onze titular que costa trobar precedents de tants canvis. Fins a vuit peces que van sortir des de l'inici en el 3-2 als bilbaïns en van quedar fora, alguns fins i tot de la convocatòria. Era nit d'experiments amb debutants en la temporada com Mattioni, Sidnei i Clerc configurant la línia defensiva o un mig del camp orfe dels dos referents clars: ni Víctor Sánchez ni David López. El bigolejador a la banqueta, el del planter, mirant el duel per la televisió. El resultat? Un poti-poti que es va sentir estrany a l'inici amb un gol al mig minut, si bé va acabar oferint una bona cara i va merèixer més premi que el 2-1.
Casilla, Moreno i Sergio García deurien rebre ahir una injecció d'autoestima, de sentir-se imprescindibles. Porter, central i davanter van ser els únics que van repetir en l'onze tres dies després de derrotar l'Athletic a Cornellà-el Prat. No va caldre esperar gaire per veure que l'experiment tenia un inici accidentat. Centrada d'Hernán Pérez, Cani s'imposa per dalt a la frontal i Perbet supera el porter de l'Espanyol. 33 segons. Vist i no vist. Curiosament, qui va quedar enganxat trencant el fora de joc no va ser una de les cares noves, sinó Moreno. El destí pot ser molt capritxós quan vol.
Recital de Kiko Casilla
La revolució a l'onze i a la tàctica, variant a un 4-1-4-1 amb Raúl Rodríguez davant de la defensa va ensopegar d'entrada, si bé cal dir que es va refer aviat, assumint les regnes del partit de manera inesperada. L'ex-Grama s'incrustava entre els centrals per intentar donar més espai a les sortides dels laterals, però el pas dels minuts va imposar la lògica, i la superioritat tècnica dels locals es va fer palpable. Tant com el motor dièsel de Sidnei, que no va calcular bé la distància en el minut 18 i Casilla va salvar el mà a mà amb Perbet. El brasiler en una aventura ofensiva va generar perill, però l'àrbitre no va veure les mans d'Íñiguez dins l'àrea. Els suplents van demostrar que poden reclamar minuts, si bé van tenir massa problemes per generar perill, ben al contrari d'un Vila-real que amb ben poc en feia fins convertir Casilla en el millor del primer temps, salvador davant de Gio, Pina i Mario.
Per mirar de donar més equilibri al mig del camp Aguirre va iniciar la segona part donant entrada a Víctor Sánchez. El migcampista està en estat de gràcia, però va sortir passat de revolucions fins al punt que en sis minuts ja li havien perdonat la segona groga. Després va entrar Stuani i per una raó o per una altra l'Espanyol va dur la desesperació al Madrigal, que observava la pitjor versió del seu equip en la temporada. I va obligar Marcelino a reaccionar perquè estaven tancats sense capacitat de sortir. Doble canvi. El moviment no va variar la dinàmica, però en el 67 Cani es va escapar de dos homes i va servir el gol en safata a Pereira, un dels homes de refresc. Contraatac letal.
Per uns minuts el perfum de golejada es va sentir en l'aire a Vila-real. L'Espanyol semblava rendir-se, pecat amb Aguirre a la banqueta, així que Sergio García es va treure una jugada del no res per fer el 2-1. 10 minuts per somiar en la gesta. A Vigo ja s'havia igualar dos gols en contra. Però els locals tenen gats vells, que saben evitar ensurts. I així es va dibuixar la primera derrota.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024