Javi López va arribar al filial de l'Espanyol procedent de les categories inferiors del Betis com a extrem. Però gairebé mai ha ocupat aquesta posició al primer equip. Ha fet carrera com a lateral dret, però en la primera temporada completa amb els grans, Mauricio Pochettino li va donar minuts al doble pivot, fent tasques defensives. Han passat gairebé quatre anys, però el jugador andalús va demostrar a San Mamés que pot ser un recurs vàlid quan Cañas no hi sigui.

Tant Javi López com Sergio González van reconèixer que en els primers minuts hi va haver dubtes. Petits desajustaments que van passar factura amb el gol matiner de l'Athletic. L'andalús, però, no va trigar a agafar el to i es va fer un fart de fer faltes i ajudar l'equip en tasques defensives. “La meva funció era clara des del primer moment: jugar al davant dels centrals i ajudar-los en tasques defensives. En definitiva, fer el treball brut i gris i jugar fàcil i sense complicar-me. He recuperat sensacions antigues, ja que feia quatre temporades que no jugava en aquesta posició. Quan m'ho va dir el mister ho vaig acceptar sense problemes, perquè era un partit important on havia d'aportar el meu granet de sorra. Estic aquí pel que faci falta.”

Javi López es va anar sentint cada cop més còmode i un cop agafades les referències i les distàncies va ajudar al domini de l'Espanyol a San Mamés. I fins i tot va fer una passada en profunditat molt bona a Sergio García, que no va suposar l'1-2 perquè la rematada posterior de Stuani va marxar alta. Les baixes de Cañas i Abraham van dur Sergio González a apostar pel d'Osuna, que no feia la funció de pivot defensiu des de l'última jornada de la temporada 2010/11, el 2-3 contra el Sevilla el 21 de maig del 2011. La seva funció era ajudar la parella de centrals Amar-Raúl Rodríguez i alliberar de feina fosca la creativitat de Joan Verdú en un onze de clar perfil defensiu. Javi Chica tenia prioritat al lateral dret, tal com passa ara amb Arbilla. El jugador del planter no desespera en veure minvar els minuts i s'ofereix per jugar a la posició que calgui. “Jugaré on sigui per poder col·laborar. Del que sigui, fins i tot des de fora, a la banqueta, per la meva condició de capità. El més important és sumar i col·laborar amb el grup.” Esperit d'equip i constatació que pot rendir al mig del camp.