Futbol internacional

OPINIÓ

Els drets nadalencs dels futbolistes

Fins al 1976, les relacions entre els futbolistes i els clubs no es van regular segons la normativa laboral
Caldrà veure en els propers anys si els interessos econòmics s'acabaran imposant i s'adoptarà la tradició anglesa

Tradicionalment, les festes nadalenques representen un parèntesi per a la lliga espanyola. Només en un parell d'ocasions, el 1930 (Real Madrid-Europa) i el 1965 (FC Barcelona-Las Palmas), s'ha jugat el mateix 25 de desembre. Fins i tot, la temporada passada, quan va caldre modificar el calendari per no perjudicar la preparació de l'Eurocopa, els partits es van disputar els dies 30 i 31 de desembre, tot respectant Nadal i Cap d'Any.

Tanmateix, l'any 1971 es van programar partits de lliga per Sant Esteve, fet que va dificultar la celebració del dia de Nadal en família a alguns futbolistes. Sorprenentment, els dirigents federatius i els clubs van donar suport a la reclamació dels jugadors i van demanar un canvi de dates. En aquest context, Vázquez Montalbán va publicar un article titulat Lentejas para los esclavos. La rebelión de los futbolistas espanyoles (a: Triunfo, gener del 1972) per explicar les condicions laborals dels jugadors. Tot i ser conscient que, tal com succeeix avui dia, hi havia situacions professionals molt pitjors que les dels futbolistes, volia mostrar a l'opinió pública les servituds del futbol.

Per Montalbán, les condicions contractuals dels jugadors eren “més properes a les dels serfs de la gleva que a la dels assalariats del segle XX”. Una realitat amagada per la premsa, única font d'informació del país i, per tant, desconeguda per a un públic sorprès davant les reclamacions dels jugadors. D'una banda, estaven sotmesos a un gran tensió psicològica, perquè “l'encantament del públic” depenia de la seva feina. D'altra, la seva carrera esportiva era imprevisible, ja que en qualsevol moment es podia estroncar pel caprici d'un entrenador, d'una part de la directiva, dels aficionats o per la fatalitat d'una lesió.

L'escriptor barceloní proposava la realització d'un estudi sobre la posició econòmica i social dels grans futbolistes espanyols retirats i preveia el resultat: la majoria no haurien assolit un nivell social benestant ni invertit adequadament els estalvis aconseguits amb un trajectòria professional d'uns deu anys. Només els més llestos o preparats podrien obrir-se camí gràcies a les relacions establertes a l'època de jugadors, mentre la resta s'haurien de reinventar sense la formació adient. Unes circumstàncies molt més complicades per als jugadors de segona o tercera divisió o de les categories inferiors, amb menys oportunitats i sense el “coixí de la fama”.

El greuge més important, però, es trobava en l'anomenat “dret de retenció”, una norma que permetia als clubs vetar el traspàs d'un futbolista a un altre equip. Així, el jugador esdevenia una propietat en mans dels clubs, que tractaven de treure-li el major profit. Vázquez Montalbán va denunciar que aquesta legislació s'havia aplicat, si més no, a una cinquantena de jugadors de primera divisió. Tot i que els futbolistes milloraven el nivell d'ingressos amb el seu traspàs, el clubs n'eren els principals beneficiaris. El primer jugador a rebel·lar-se contra aquesta mesura “esclavista” va ser Quino, que va amenaçar amb la seva retirada. Finalment, el Betis va permetre que marxés al València per 18 milions de pessetes. Més tard, va arribar a ser el primer president de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), creada el 1978.

Montalbán va atribuir l'acord del 1971 per salvar el Nadal a la por que tenia la patronal del futbol per una possible sindicació dels futbolistes i amb la conseqüent reivindicació d'un estatut professional més racional. En cap cas es tractava d'una mesura per afavorir la concòrdia nadalenca. De fet, fins al 1976, les relacions entre els futbolistes i els clubs no es van regular segons la normativa laboral i el dret de retenció no va ser derogat fins al 1979.

Malgrat que avui el futbol és un negoci que mou una quantitat de diners impensable a principis dels anys setanta, la precarietat laboral denunciada per Montalbán es manté als clubs espanyols. Les demandes de l'AFE de la convocatòria de vaga del maig del 2015 així ho palesen. Es reclamava la garantia del pagament de tots els deutes dels clubs amb els jugadors i la creació d'un fons per a la seva reinserció social un cop finalitzada la seva carrera esportiva. Fins i tot, sorprèn la predisposició dels jugadors a acceptar un atapeït calendari que perjudica el seu rendiment i incrementa el risc de lesions.

En la Premier League, principal competidora de la lliga espanyola en la venda dels drets televisius, es juga el 26 de desembre, el Boxing Day, i s'aprofiten les festes nadalenques per celebrar tres partits en una setmana. No sabem si en els propers anys les pressions del mercat i els interessos econòmics s'acabaran imposant i s'adoptarà la tradició anglesa o bé continuarà prevalent la voluntat d'uns futbolistes disposats, com diria Montalbán, a “vendre la seva primogenitura a canvi d'un tros de torró”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.