Tot havia estat cavallerositat a la lluminosa París. Però rere l’intercanvi d’elogis, emergeix amenaçant una calma tensa, un volcà actiu que diumenge, en la primera gran nit de la Ligue 1 al Parc dels Prínceps, va sorprendre amb les primeres erupcions.

Havia estat un partit difícil per a tothom, amb un Olympique de Lió disciplinat defensivament, ofegant les intervencions d’un Neymar força frustrat pel marcatge de Kenneth Tete i les ajudes de Bertrand Traoré. Però pocs podien imaginar que la tensió es podia acabar exterioritzant sobre la taulada del PSG i amb tanta evidència, entre dos futbolistes, Cavani i Neymar, que havien acceptat la seva convivència amb aparent eufòria. “És un futbolista fantàstic, m’agrada molt jugar al seu costat”, havia proclamat l’uruguaià. “És fàcil jugar amb futbolistes intel·ligents”, havia correspost el brasiler. Però en ple fragor de la nit, una disputa. “Una guerra d’egos”, segons la va definir el diari Le Parisien. “La guerra de la pilota aturada”; va escriure en la mateixa direcció L’Équipe. I tot amb Dani Alves com a metxa, ja que va arrencar de les mans una pilota a Cavani per entregar-la a Neymar, perquè fos el seu compatriota qui executés una falta, exemplificant el traspàs de poders que l’exblaugrana havia anat a buscar a París: ser un líder. Però l’uruguaià, dòcil fora del camp però de sang calenta a dins, molt charrúa, no es va deixar intimidar i minuts després es va entestar a executar un penal tot i la nova insistència de Neymar.

De la llum a les flames de París, si bé el club no ha trigat a posar aigua a un foc que va ser evident in situ. “És normal que quan veus el partit estancat, vulguis assumir responsabilitats. Vaig agafar la pilota perquè volia xutar, però després vaig veure Neymar i li vaig donar. El més important és que cap individualitat estigui per sobre del col·lectiu”, ha manifestat Dani Alves. “No vull que això sigui un problema”, va proclamar Unai Emery encara al Parc: “Crec que tots dos estan capacitats per executar penals de la millor manera. Jo els dono llibertat perquè decideixin qui xuta sobre el terreny de joc i si no hi ha entesa, en parlarem. És una cosa que aclarirem entre nosaltres”, va explicar el basc, obligat a trobar equilibris, no només a la gespa.