Internacional

JÚLIO CÉSAR DELY VALDÉS

EXJUGADOR I EXSELECCIONADOR DEL PANAMÀ

“Panamà s’ha convertit en un rival molt incòmode”

“El país ha embogit i l’alegria és enorme, quan soni l’himne nacional a Rússia m’emocionaré segur. Ho viuré com un jugador més”

“Quan vaig començar a jugar tot era més difícil, ens inventàvem un camp de futbol en qualsevol plaça o carrer i era molt difícil sortir a jugar a l’estranger”

Fa anys l’esport rei era el beisbol, però ara el que paralitza el país és el futbol, ja sigui la selecció o un Barça-Madrid

Des de la distància, a més de 7.000 km de la seva terra, Julio César Dely Valdés (Colón, Panamà, 1967), un dels millors futbolistes que ha vist néixer Panamà, va seguir una nit gloriosa per al país centreamericà amb una classificació mundialista per primera vegada en la història, que arriba quatre anys després que l’exdavanter del Màlaga, i ara tècnic en les categories de base del club, passés per la banqueta nacional.

Com ho va viure?
A casa, per internet. Vaig fer una migdiada llarga, perquè era tard i volia estar fresc, però la veritat és que hauria estat impossible adormir-se. Va ser una matinada de bogeria, de molta tensió, de resultats encreuats, i finalment es va donar la millor combinació per a Panamà. Va ser molt emocionant.
Lamenta no haver-ho pogut viure ‘in situ’?
Em va fer ràbia no poder celebrar-ho cridant, ho vaig viure en veu baixa, perquè sinó els veïns m’haurien matat [riu]. Però l’alegria va ser la mateixa estant aquí que allà, és un dia històric i les imatges que m’arriben des de Panamà superen les expectatives: a l’estadi, al vestidor, als carrers... La gent ha embogit.
Un mundial és el màxim per als panamenys?
Ara mateix l’esport que acapara tot el país i que realment l’emociona és el futbol. Mai havia estat així, el rei sempre havia estat el beisbol, però hi ha hagut un canvi i avui el país sencer és capaç de paralitzar-se per un partit de futbol, de la selecció nacional, evidentment, però també de la lliga espanyola quan es disputa un Barça-Madrid.
Vostè és dels jugadors més grans de la història del país i no li va tocar viure una experiència així. Sent enveja sana?
És cert que si alguna cosa hagués volgut viure és un mundial amb la meva selecció, però puc dir que sento la mateixa alegria que si fos futbolista ara mateix. Seré feliç, m’emocionaré quan vegi l’equip en el mundial i sobretot quan soni l’himne. És un moment que tots recordarem per sempre.
Era difícil ser futbolista a Panamà en la seva època?
Bastant, vaig començar a jugar a futbol al carrer, ens inventàvem un camp de futbol a qualsevol lloc: una plaça, un pati... si avui a nivell d’infraestructures encara som un país pobre, imagina’t quan vaig començar jo. Era molt més complicat, avui la selecció juga més partits, hi ha més visibilitat, tenim més de 40 jugadors jugant a l’estranger... Tot ha evolucionat molt.
Què ha fet bé Panamà per classificar-se per al mundial?
Molt de mèrit és del professionalisme i la implicació dels futbolistes i també la feina dels responsables de la federació, que van entrar just quan jo vaig assumir la selecció i he vist com treballaven. És gent molt implicada, treballadora, sobretot que posen els sentits a aprendre, a millorar observant el que fa la resta i, ja des de la meva època com a seleccionador, hi ha hagut una evolució. Hem aconseguit que sigui incòmode jugar contra Panamà.
És molt difícil conviure amb dos gegants, Mèxic i els Estats Units?
Bastant, són països monstruosos i que acaparen molt. Fins i tot diria que hi podem afegir Costa Rica en l’aspecte futbolístic, que s’ha convertit en una potència en els últims anys. L’objectiu de Panamà ha de ser ficar-se de manera regular a l’hexagonal final de la copa d’or, i això és el que ens acostarà a la possibilitat de jugar mundials i al fet de ser un equip dur i rocós.
Quin tipus de futbol hem d’esperar dels panamenys a Rússia?
Hem d’esperar a veure com arriben els jugadors, quin desgast suposa la temporada, la preparació que té l’equip... Però Panamà té futbolistes forts, ràpids i bastant bons tècnicament per competir. Però per sobre de tot els diria que disfrutin del privilegi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)