No hi va haver Alcorconazo al Bernabéu, però durant una hora de partit el Fuenlabrada va somiar a emular la històrica gesta realitzada pel club madrileny el 2009. Intens, atrevit i amb una tremenda personalitat, el conjunt de Juan Luis Mora va convertir una eliminatòria a priori sentenciada després del 0-2 assolit a l’anada en una nit plena de nervis i incertesa al Bernabéu. El duel, que es presentava per a Zidane com el millor escenari per al retorn a la competició de futbolistes que sortien d’una lesió i per donar l’oportunitat als menys habituals –tres homes del Castella van ser titulars–, va viure un primer temps d’un Fuenlabrada superb que va ridiculitzar estrepitosament un Madrid apàtic i mancat d’actitud.

Hugo Fraile, perdonant una ocasió claríssima amb Navas venut, i Matheus, amb un xut creuat que Keylor va treure amb els peus, van posar la por al cos dels madridistes en els primers deu minuts de partit. El Fuenlabrada olorava sang i, poc abans de la mitja hora, plasmaria la seva superioritat amb una diana de Luis Milla que va fer emmudir un Bernabéu atònit amb el que estava veient.

En el servei d’un córner, el migcampista aragonès –fill de l’exjugador madridista– va engaltar un potent xut des de trenta metres que Keylor es va empassar, fet que va fer encendre un cop més el debat a la porteria madridista. Amb problemes per fer circular la pilota a camp contrari contra un Fuenlabrada molt ben plantat, el Madrid tan sols va prémer l’accelerador poc abans del descans, amb tres accions gairebé consecutives que no van tenir premi.

Acomiadats amb xiulets i retrets, l’incendi hauria pogut ser més gran poc després de la represa en una acció en què el Cata Díaz va posar en escac els locals amb una rematada de cap que va topar amb el travesser. Els nervis estaven a flor de pell en un Madrid que va haver de recórrer a la carta de Bale per solucionar el que s’albirava com un desastre de proporcions bíbliques.

L’entrada del gal·lès, que tornava a un terreny de joc dos mesos després de la seva última lesió, va ser clau per capgirar un resultat perillós. En la primera pilota que va tocar, va enviar una centrada precisa amb l’exterior del peu perquè Mayoral calmés els nervis amb una rematada picada que va entrar amb cert suspens. Amb l’eliminatòria encarrilada, de nou Mayoral, aprofitant una pilota morta després d’una acció del mateix Bale, va canviar definitivament el rumb de l’eliminatòria. Lluny d’abaixar els braços, el Fuenlabrada va tornar a treure l’orgull i va acabar empatant el partit contra un Madrid que, una nit més, va tornar a sembrar molts dubtes.