No va decebre el duel al Wanda Metropolitano. Contra un València ordenat i que una vegada més va exhibir una personalitat tremenda, l’Atlético va sumar un triomf revitalitzant que el situa i el reforça com la principal amenaça del Barça en la lluita pel títol. Sota un ambient gèlid, els dos conjunts van oferir un duel equilibrat i escàs d’ocasions de gol. Mancat de profunditat i verticalitat, el conjunt de Simeone va abocar tots els seus arguments ofensius en accions a pilota aturada en una primera meitat ben controlada per un València sòlid al darrere però inèdit en els metres finals. Un xut llunyà de Saúl i una rematada de cap de Diego Costa que va trobar resposta amb una bona mà de Neto va ser tot el bagatge en atac d’un Atlético incapaç de trobar espais en la defensa rival.

Així, no es preveia un compromís fàcil per als colchoneros en una nit plena de desgràcies en forma de lesions. Amb Savic fora de combat a causa d’una punxada abans de la primera mitja hora de partit, i Godín seguint el mateix camí que el seu company després de rebre un fort cop al rostre poc després de la represa, l’Atlético no encertava la tecla fins que va emergir la figura de Correa. Qüestionat amb freqüència per la seva irregularitat, l’atacant argentí va recollir una pilota en zona de tres quarts, va avançar fins a la frontal i es va treure de la màniga un míssil teledirigit directe a l’escaire de Neto. Jornada rodona per a l’Atlético, refermat en la segona plaça i a nou punts del Barça.