Uns 60 quilos. Gram amunt, gram avall, la constitució de Jesús Navas no dona marge a grans transformacions. Amb la mateixa cara de nen amb què va irrompre en el futbol professional fa tres lustres, només camuflada per un gairebé imperceptible masclet, i reforçat per una musculatura una mica més treballada, però sempre sobre una perxa fina, l’extrem sevillista es presenta per encetar un nou cicle com a referent d’un Sevilla que encara recorda la seva lleugeresa incipient, com es camuflava sobre la calç del Sánchez Pizjuán per desafiar la calma de qualsevol extrem que se li posés a davant.

Físicament és el mateix Navas de sempre, recognoscible. Però el camí que ha fet també ha canviat el posat d’un futbolista que, encara que conserva el pesatge dels inicis, és difícil que pugui mantenir la lleugeresa dels 20 anys, quan era una ploma capaç de marejar el defensa més resistent. Mai ha deixat de ser un especialista de banda, però els anys han anat calibrant la seva altura sobre el terreny de joc. Des dels inicis com a extrem radical, de ser un agitador molt del gust de Vicente del Bosque, que sempre el va tenir sota el seu paraigua en els èxits de la selecció, fins a acceptar el pas del temps i les noves oportunitats que li ha desplegat el futbol. Sobretot el seu pas sota la mirada de Pep Guardiola i una proposta: testar-se de lateral. “No és només un futbolista ràpid, que puja i baixa, té moltes qualitats. I m’ha impressionat en la nova demarcació”, va observar el tècnic de Santpedor després de les primeres actuacions de l’andalús, en què va resistir al múscul intimidador de futbolistes com ara Eden Hazard i Alexis Sánchez.

De retorn a Sevilla després del seu periple per Manchester, Navas repetiria gesta la temporada passada, collant Alexis en l’eliminatòria de vuitens contra el United per confirmar que estava preparat per enfocar una realitat. “He disfrutat, ja durant l’època en què compartia la banda amb Dani Alves, li havia de cobrir bastants cops les espatlles”, indica el de Los Palacios. Acostumat a encarar en parat, a rebre i buscar les pessigolles al lateral arrencant en sec, ara a Jesús Navas li toca venir de lluny, des del darrere, de sorpresa, una nova aproximació al joc que va pel camí de solidificar-se amb l’arribada de Pablo Machín a la banqueta i el seu habitual sistema de tres centrals i carrilers. Aquí Navas viu a mig camí, reforçat per la presència d’un marcador central més, però sempre obligat a calibrar molt la seva alçada en el terreny de joc per donar cohesió al futbol del Sevilla. Però de mentalitat sembla anar sobrat. Després de sis mesos delicats per una lesió que va tenir a l’abril, l’andalús ha tornat amb la desimboltura dels seus millors dies. “Ho he donat tot durant l’estiu”, ha reconegut. I gairebé sense tenir vacances, entregat a la professió, no ha trigat a guanyar-se el reconeixement de Machín, que, tot i saber que el club treballa en l’arribada d’Aleix Vidal, ja veu en Navas un motlle perfecte per al seu 3-4-2-1. “Navas és un superdotat i el seu físic li permet agafar el to competitiu molt ràpid”, va explicar el sorià tot just després d’haver assistit al seu debut oficial a Sevilla, on un gol i una assistència de Navas van convertir en un tràmit el partit de tornada contra l’Ujpest i li van confirmar que té un soldat del seu mètode a la dreta.