Una realitat de contrastos
1a divisió. Reforçat a l’estiu per fer el salt de qualitat i afrontar un curs que es preveia il·lusionant l’any del centenari, el València menys golejador de l’últim mig segle sobreviu gràcies a la solidesa defensiva
S’acumulen les urgències a la capital del Túria. Superat el primer terç de la temporada, el marge d’error cada cop s’estreny més per a un València que continua a l’UCI. Programat l’estiu passat per afrontar un curs d’allò més exigent però alhora ambiciós després de dur a terme una notable inversió en matèria de fitxatges que permetés fer el salt de qualitat en el retorn del club a la Champions, el conjunt de Marcelino viu en una contradicció, si més no, inquietant. Així, d’una campanya que es preveia il·lusionant tant en el fons com en la forma s’ha virat a un exercici en què, a hores d’ara, l’equip valencianista s’ha de conformar de moment a sobreviure sense pena ni glòria l’any del seu centenari. “El València no està en crisi, nosaltres no perdem, no som inferiors al camp, però tampoc obviem que estem en una dinàmica negativa”, remarcava fa unes setmanes Marcelino.
No li falta raó al preparador asturià en relació amb un equip d’extrems molt marcats. Quinzè de la taula havent sumat tan sols dos triomfs –el balanç més pobre en la història de l’entitat des del 1957– i trobant-se més a prop del descens que de les places europees, el València acumula les mateixes derrotes (2) que el Barça, actual líder del campionat.
El rei de l’empat
Una situació provocada pels vuit empats que ha obtingut en dotze jornades, que fan que sigui l’equip de les principals lligues del vell continent que més empats ha sumat. “Sabem que la plantilla té futbol, té gol i el tècnic creu en els seus jugadors perquè així m’ho demostren. El gol i els triomfs arribaran; si no hauríem perdut molts partits”, destacava Marcelino. En aquest moment de la temporada, però, queda clar que el mal endèmic que ha dut el València a aquesta situació és la falta de gol.
Amb Rodrigo i Santi Mina, més l’arribada aquest estiu passat de Batshuayi i Gameiro i la confirmació de la compra de Guedes, ni els més pessimistes s’haurien imaginat un context com l’actual en un equip sense encert ni bon futbol col·lectiu. I és que dels registres assolits el curs anterior, en què el València va ser el cinquè equip amb més gols marcats –en aquest mateix moment del curs ja havia fet 32 dianes i ara només n’ha sumat 8–, ara ha passat a ser el conjunt menys realitzador del campionat: vuit gols en dotze jornades. I tot malgrat ser el tercer equip que més rematades fa, només al darrere del Barça i el Madrid. “Les dinàmiques no es canvien per art de màgia; sí amb treball, companyonia i compromís. Veig l’equip unit i això és el més important. Les paraules ja sobren, hem de seguir treballant i parlant al camp com vam fer l’any passat, aquesta és la clau per sortir d’aquesta situació. Lluitarem i tirarem això endavant”, explicava Santi Mina.
La nit i el dia
No tot són males notícies per a l’entitat del Túria. Així, la preocupant situació que arrossega l’equip en els metres finals, però, contrasta amb les excel·lents prestacions exhibides en defensa, on és actualment el segon conjunt menys golejat –ha rebut nou gols–, tan sols al darrere de l’Atlético. Una dada esperançadora per a la parròquia valencianista, que actualment manté l’equip viu en la lliga i que difícilment s’entendria sense la seguretat que aporta Neto sota els pals, així com la consolidació de la parella de centrals que formen Garay i Gabriel Paulista.
Ara, després de superar l’exigent prova del Coliseum amb un triomf per la mínima (0-1) en la darrera jornada, l’equip confia reblar les bones sensacions mostrades contra el Getafe sumant contra el Rayo dos triomfs consecutius per primer cop aquest curs.
LA FRASE
LES DADES
Notícies
Dimarts,30 abril 2024