Un dia més d’èpica europea, aquesta vegada per rescatar un punt de mínims però que permet al Real Madrid mantenir-se en la pugna després d’un partit que se li havia complicat de manera greu quan Marcus Thuram, per partida doble, havia foradat la porteria de Courtois. L’orgull final de l’equip de Zidane, però, manté un horitzó sostenible per als de Chamartín en el panorama continental

Capaç de sobreviure a la pressió inicial dels poltres i de respondre anant a pressionar també a prop de Sommer, el Madrid va tenir les primeres escomeses del partit amb un parell de xuts llunyans; però, com ja és costum, va tenir els peus de fang i, en una de les poques aproximacions del Mönchengladbach en la primera meitat, Alessane Pléa va trobar Marcus Thuram a l’esquena de la defensa i, de la connexió de dos dels millors actius del quadre alemany, va néixer un gran gol, amb el fill de Lilian Thuram posant la pilota lluny de l’abast de Courtois. I, malgrat que el Madrid va intentar reaccionar després del descans, amb un xut de Marco Asensio que va picar la fusta, els contraatacs del Mönchengladbach van estar molt esmolats i, de nou Thuram, ara aprofitant un rebuig de Courtois, va escalfar la nit posant un Madrid contra les cordes i que encara podria haver encaixat algun gol més.

Però, ja amb Eden Hazard sobre el terreny de joc, els blancs van entonar el toc de corneta i, en els últims instants, van eixugar l’avantatge amb dues dianes de Benzema i Casemiro des del cor de l’àrea de Yan Sommer, que mantenen el seu grup molt obert, a les portes de lliurar un doble enfrontament amb l’Inter que marcarà tendència.