El Nàstic de Tarragona ha aconseguit guanyar al Fuenlabrada (1-0) al Nou Estadi i tornar a sumar tres punts com a local després de tres jornades consecutives sense fer-ho. Un gol de Jaume Jardí sobre la mitja hora, en una centrada que s’ha enverinat, ha acabat decidint un partit força espès i molt lluitat dels granes. Però en una jornada especial, la de l’homenatge al vimbodinenc Santi Coch, llegenda absoluta del Nàstic. El futbolista amb més partits a la samarreta grana ha fet la sacada d’honor.

Li ha costat força al Nàstic sentir-se còmode els primers minuts. Una bona pressió del Fuenlabrada a camp contrari ha aconseguit forçar diverses pèrdues dels locals en zones perilloses, malgrat que sense acabar en perill visitant. El pas dels minuts i la disminució de l’energia dels madrilenys ha permès als tarragonins començar a tenir possessions més còmodes, però lluny de l’àrea contrària.

La pilota aturada ha permès al Nàstic marcar un gol, però l’àrbitre l’ha anul·lat per una possible falta prèvia. Sobre la mitja hora els de Dani Vidal han trobat un parell de transicions perilloses i el gol ha acabat arribant en una centrada amb cama esquerra de Jaume Jardí des del vèrtex de l’àrea que no ha tocat ningú i la rosca l’ha acabat entrant al fons de la porteria després de colpejar al pal. Gol del reusenc, que complia anys aquest diumenge.

Ha passat poc més a partir de l’1 a 0. Un duel molt dur, molt competit, de constants xocs i disputes, i ple d’imprecisions en les poques ocasions que els equips han intentat combinar en zones poblades. Pràcticament, ni una sola aturada dels porters i només una bona opció visitant que ha marxat per sobre el travesser. Tocava patir i picar molta pedra, perquè amb pilota l’equip estava molt lluny d’una bona versió i el rival no regalava ni mig segon.

Ha hagut de treballar fins a l’últim degon el Nàstic, però ha aconseguit mantenir l’avantatge i sumar tres punts fonamentals per continuar afiançant el play-off i posant pressió als que té per sobre: Barça Atlètic i Depor. Set jornades pel final i la il·lusió es manté intacta a Tarragona.