2a DIVISIÓ A. GIRONA
Entre poc i massa
Després de jugar tres vegades en una setmana a començament de mes, el Girona visitarà dilluns el Valladolid nou dies després de rebre el Betis
Els horaris dels partits de segona divisió (i primera) ballen i ballen cada setmana. Fins a un mínim de deu dies abans, els equips no saben ni quin dia ni a quina hora jugaran la següent jornada. El Girona visitarà dilluns vinent el Nuevo Zorrilla de Valladolid nou dies després de rebre el Betis. Entre el dissabte 12 i el dilluns 21, l'equip de Raül Agné s'entrenarà sis dies seguits (entre Girona i Navata), cosa que no sal passar gairebé mai. De tota manera, no deixa d'estranyar que hi hagi dues jornades entre setmana durant la temporada o bé que passin onze dies entre dos partits. «El que no pot ser és que una setmana tinguis nou dies entre partit i partit i una altra, només tres. Hauria de ser més regular», censura el davanter del Girona Roberto Peragón.
El fisioterapeuta i recuperador físic del Girona, Ernest Esteve, veu avantatges en setmanes tan llargues i que permetran, per exemple, la recuperació de Moha: «És una qüestió més de preparació física, però el més habitual és que sigui un avantatge, perquè es poden introduir càrregues de treball que abans no es podia fer perquè la competició és massa seguida.»
«Activació psicològica».
Fins ara, el Girona, novè, ha jugat disset partits en dissabte, vuit en diumenge, tres en divendres i un en dimarts (el del Granada de l'1 de març). En una ocasió anterior ja van passar nou dies d'un duel a l'altre, entre el Girona-Numància del divendres 14 de gener i el Còrdova-Girona del diumenge 23. Només per les festes de Nadal, hi va haver un interval més gran entre dues jornades: 16 dies entre el Xerez-Girona i el Girona-Cartagena.
Fins ara, l'equip d'Agné ha jugat a la nit (a les nou) i a la tarda (a les quatre, a les cinc i a les sis). Per raons televisives, els gironins s'hi han hagut d'acoblar. «M'imagino que tants canvis d'horaris es deuen a raons televisives i econòmiques perquè, per la resta, no té cap lògica», sentencia Peragón, que juga la novena temporada a segona A.
Després de jugar a Vila-real el dissabte 26 de febrer i abans de visitar Huelva el 6 de març, el Girona va rebre el Granada el dimarts 1 de març. El fet que fos setmana blanca –i que els escolars tinguessin festa– i l'allau d'invitacions van propiciar que hi hagués un ple d'espectadors a Montilivi. «Aquell dia l'afició va respondre de manera fenomenal. Vam tenir sort que no era una setmana normal, però no sé com estarà la gent dilluns a Valladolid. Hem d'intentar aprofitar-ho», assenyala Peragón, autor de 9 gols.
Horaris que «despisten» rivals
El davanter del Girona Roberto Peragón va començar a jugar a segona A el curs 2000/2001 en el Llevant, amb Moha de company. En el conjunt valencianista jugava els dissabtes a la tarda a casa per qüestions televisives. Al Rayo, en canvi, Peragón jugava davant el seu públic els diumenges al migdia. «He jugat tota la vida a Vallecas a les dotze del migdia i els rivals hi arribaven una mica despistats», reconeix. Abans de visitar dilluns el Valladolid, Peragón, de 33 anys, troba més normal que els partits es disputin el cap de setmana. «No és dramàtic el fet de jugar un dilluns a la nit, haurem d'adaptar-hi el cos. És una mica estrany pel fet de jugar habitualment dissabte o diumenge en horaris, per dir-ho d'alguna manera, més normals», diu el madrileny, amb 70 partits a primera, tots en el Rayo, i 276 partits a segona A.
A Quique (Atlético) no li agrada jugar el dilluns a casa
Fa uns mesos, el tècnic de l'Atlético de Madrid, Quique Sánchez Flores, es va queixar que el seu equip hagués de jugar al Calderón un dilluns a la nit a casa. Sánchez assegurava que era un «menyspreu» cap a l'entitat. Segons Peragón, «no crec que sigui un menyspreu, però suposo que a Madrid el fet de jugar un dilluns és complicat per la gent que treballa poder anar després al camp, ho entenc».
Els efectes de la lliga de 22
A banda dels horaris, no cal oblidar que els equips de segona A han d'afrontar quatre jornades més que els de primera (42 en lloc de 38). El 1997 la federació espanyola va salvar del descens el Sevilla i el Celta tot i no complir els requisits per convertir-se en societats anònimes. De la nit al dia, la segona categoria del futbol espanyol va passar de 20 a 22 equips. A Peragón, un gat vell del futbol professional, la lliga de 22 equips el preocupa més que esperar nou dies a jugar el següent partit. «Allò dels 22 equips va ser un pedaç per salvar dos equips, i així ha quedat. Sempre diem que tenim massa partits, però si per resoldre els problemes econòmics tenim feina, imagina't per canviar això de les jornades», diu. Aquesta campanya, a més, quatre equips allargaran la competició amb el play-off d'ascens a primera.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024