El València va donar ahir un cop de puny damunt la taula en la pugna pel tercer lloc. Els valencians van passar pel damunt d'un Vila-real desconegut, que va acusar l'esforç europeu i l'absència de Gonzalo Rodríguez a l'eix de la defensa. L'entramat defensiu dissenyat per Unai Emery va deixar els grocs sense opció de moure la pilota com els agrada i les accions ràpides de l'atac local van donar pas al recital en forma d'un humiliant 5-0.

El públic de Mestalla xiula Emery. No els agrada la gasiveria dels seus plantejaments, però ahir ningú deuria criticar la línia de cinc defenses, que va destarotar el desplegament del Vila-real. D'entrada va tenir la pilota, però ja al minut 13 Soldado va castigar a la contra una defensa que feia aigües per tot arreu, malgrat els intents de Marchena de donar-los un cop de mà. Diego López va salvar-ne dos d'immediat i el pal va frenar Stankevicius. El partit feia olor de recital local, si bé els visitants van tenir un parell d'opcions de replicar.

Foc d'encenalls perquè el duel feia baixada cap a la porteria visitant i quan Mata va fer el segon als deu minuts del segon temps el Vila-real va acabar de desconnectar, així que els puntes del València van tenir via lliure per acarnissar-s'hi. L'aposta ofensiva de Juan Carlos Garrido sacrificant un defensa per donar entrada a Marco Rubén va tenir l'efecte contrari a l'esperat convertint el Vila-real en un colador.

Pablo va fer un petit clínic de velocitat i assistències de luxe que Banega i Mata van saber aprofitar per convertir Mestalla en una festa. I si la defensa del Vila-real tenia el dia negre, només va faltar-los fer-se un embolic per facilitar el doblet de Soldado. Una mà de gols cimentada en 20 minuts de precisió en els metres finals i 90 de superioritat total amb l'incentiu de la rivalitat geogràfica. El València es distancia en el tercer lloc i, veient el partit d'ahir i com van passar pel damunt del rival, és difícil replicar que no s'ho mereixin.