Somriures i llàgrimes al Miniestadi
Dues realitats. El Barça B guanya per primer cop a casa i encadena la tercera victòria contra un Nàstic que ja acumula tres derrotes consecutives
Carmona, abans del descans, marca les diferències en un derbi avorrit
El Nàstic, molt necessitat, va ser incapaç de generar perill en tot el partit
El que es va viure ahir a la tarda al Miniestadi va ser un derbi de somriures i llàgrimes. La felicitat va ser per al Barça B, que va completar una setmana fantàstica amb nou punts de nou possibles i, a més, va aconseguir la primera victòria de la temporada a casa. L'amargor, per la seva part, va ser per a Tarragona, amb un Nàstic enfonsat a la classificació i amb un Joan Carles Oliva molt tocat, que ahir podria haver dirigit el seu darrer partit des de la banqueta dels grana.
El Barça B, com és habitual quan juga al Mini, va sortir amb molta empenta tenint el control de l'esfèrica i buscant la porteria contrària, tot i que sense gaire velocitat en la circulació. Els blaugrana ho van fer, a més, amb Isaac Cuenca i Gerard Deulofeu convocats amb al primer equip i amb Cristian Tello encara a la infermeria, van patir en excés en els u contra u, en què només Rafinha aconseguia trencar les línies dels rivals en accions individuals. La lentitud en la creació va facilitar l'objectiu del Nàstic, molt endarrerit i amb les línies molt juntes, que esperava l'error blaugrana per sortir al contraatac. Els visitants, però, no van saber aprofitar la lluita constant de Powel, que no trobava receptors per a les pilotes que guanyava per alt. Amb aquests ingredients sobre la taula, la primera meitat va ser força avorrida per a l'espectador, amb ocasions en comptagotes.
La primera oportunitat de l'enfrontament va ser per al Barça B, en un xut llunyà de Carmona que Rubén va aturar en dos temps (13'). Un minut després, el propi Carmona no va poder aprofitar una jugada d'estratègia després d'un llançament de córner. La rèplica del Nàstic va arribar després d'una errada d'Oier, que va deixar la pilota als peus de Luna. L'extrem va intentar superar el porter amb una vaselina que va ser massa curta. Aquesta va ser l'única ocasió dels grana en tota la primera part. Amb el pas dels minuts, el Barça B, liderat per un Carmona incisiu, va prémer l'accelerador en busca de l'1-0. Primer ho va provar Rafinha, amb un xut massa creuat (33'). Cinc minuts després, però, Carmona no va desaprofitar un refús curt de la defensa per afusellar Rubèn i inaugurar el marcador (38').
Domini local amb ensurt
Després de la represa, Oliva va donar entrada a Morán i va avançar la posició de Peragón, unes variacions que van fer que el Nàstic tingués més presència al davant. Les imprecisions dels visitants, però, van evitar qualsevol tipus de perill. El Barça B, per la seva part, va continuar fent la seva, tocant la pilota i buscant el gol de la tranquil·litat, aprofitant els espais que el Nàstic començava a deixar a l'esquena dels seus centrals. Tot i així, les ocasions més clares dels locals van arribar amb xuts llunyans, de Lobato, Carmona i Rafinha.
Quan semblava que el Barça B tenia el segon més aprop, amb un Nàstic entregat, va arribar l'ocasió més clara dels grana, en una jugada travada que va acabar amb la pilota a peus de Xisco Camos. El seu xut potent, però, el va aturar Oier (80'). I en el contraatac el Barça B podria haver sentenciat, en un un contra un entre Jonathan Soriano i Rubén que va vèncer el porter evitant que la festa del davanter, que s'acabava de refer de la greu lesió, fos completa.
Al final, el Barça B se'n va anar als vestidors amb un somriure, després d'haver assolit el tercer triomf a casa del curs, una victòria que segella una setmana espectacular dels blaugrana. Per al Nàstic, en canvi, va ser un pou de llàgrimes, després d'encadenar la tercera derrota.
BARÇA B1
NÀSTIC0
Soriano torna al cap de tres mesos
El Barça B va recuperar ahir al seu home gol, un Jonathan Soriano que es va lesionar a final de juliol, en la final de l'Audi Cup contra el Bayern de Munic, en la pretemporada del primer equip. Tot i que el temps de baixa es preveia que fos d'entre sis i vuit setmanes, al final la lesió va allunyar Soriano dels rectangles de joc durant més de tres mesos, una baixa que l'equip d'Eusebio ha notat excessivament en l'inici de la temporada, ja que el davanter té unes característiques úniques en la plantilla, com el mateix Eusebio va admetre en la roda de premsa posterior al partit. Jonathan Soriano, que el curs passat va marcar 32 gols amb el filial, va substituir Riverola en el minut 74, i en el quart d'hora que va jugar va gaudir de dues ocasions per marcar. Primer va xutar un xic desviat. Després, va veure com Rubén li guanyava la partida en un un contra un. El més important, però, és que Soriano ha tornat i és un altre motiu per somriure.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024