Dia de partit, jornada de festa i de tensió al carrer

Els esdeveniments de Varsòvia entre russos i polonesos han creat un precedent inadmissible per la UEFA en aquesta competició. El màxim organisme ens ho ha fet saber i ha fet incís que incrementaran el vincle amb les forces de seguretat per tal d'assegurar l'ambient festiu del torneig. I al carrer es fa latent. Holanda i Portugal s'enfrontaven ahir a Khàrkiv en un partit de tensió, decisiu per a uns i altres, i des de l'organització tot van ser precaucions. Ja el dia abans del partit, tornant a quarts d'onze de la nit cap a l'hotel, cèntric però no especialment transitat, patrulles d'agents a cada xamfrà. Alguns d'amagats rere cada cantonada, corrent amunt i avall com perseguint algú tot i l'aparent quietud.

Ucraïna ja ha estat suficientment exposada a la crítica per arriscar-se encara més, i en un dia com ahir, a Khàrkiv, tot eren barreres i limitacions. Un perímetre de seguretat envolta el Metalist Stadium en un radi de més d'un quilòmetre. Ni autobusos, ni taxis, ni tan sols el metro. La parada Sportyvna deixa l'aficionat a tocar de l'estadi, però ahir, no; una brigada de policies puja al comboi i amb un parell de crits, tothom a baix. Prospekt Gagarina, Ploshcha Povstannya i Zavod Malysheva són les úniques estacions que t'acosten al complex esportiu del Metalist, però cal caminar, i força, sota la intensa xafogor que, amanida amb alguna tempesta puntual, acompanya l'Eurocopa.

Tot plegat un panorama comprensible després del que es va viure a Varsòvia, però extrem per controlar una marea oranje sense mala fe. No sé com deu estar Holanda a hores d'ara, però me la puc imaginar mig buida. Tots són aquí. Durant l'espera entre un partit i l'altre es fan invisibles, molts tornen a Polònia, però quan s'acosta el moment els carrers es tenyeixen de taronja. Sí, la fama de ser els llatins del nord els està ben atribuïda. Són sorollosos i es fan notar des de primera hora del dia. Alguns fins i tot hi han dut les bicicletes. Del color del combinat nacional, guarnides amb banderes per a l'ocasió, transiten pels carrers de Khàrkiv demanant pas amb vehemència. Se senten com a casa i circulen com si això fos Amsterdam. Alguns d'ells fa dècades que acompanyen el combinat que ara dirigeix Bert van Marwijk a tots els racons del planeta. Aquí, els rep una Khàrkiv prudent fins a l'extrem, però l'esperit és sa. Així és difícil que algú prengui mal.