La fortalesa del grup cinquè de tercera divisió s'ha fet més visible des que fa quatre temporades es va instaurar el nou sistema per pujar a segona B, amb premi per als campions i un sorteig molt més pur que no pas el que va regir fins al curs 2007/08, en què els catalans s'ho jugaven sempre amb equips de grups de regions també molt fortes esportivament com ara el País Valencià i Múrcia, a més de les Balears. Fa tres anys que Catalunya té una fiabilitat del 50% (aquest estiu han pujat el Prat i l'Espanyol B –el filial blanc-i-blau, però, ho ha acabat fent als despatxos–; el passat, el Llagostera i el Reus, i l'anterior, l'Hospitalet i el Santboià), però si es computen totes les fases d'ascens des de la seva creació (1990/91), l'èxit dels equips del Principat és del 37% (31 ascensos en 84 participacions).

L'equip més eficient en les fases d'ascens ha estat, amb diferència, l'Espanyol B. Aquest estiu hauria viscut el seu primer fracàs (va caure eliminat per l'Extremadura), però la federació espanyola li va acabar donant, previ pagament de 180.000 euros, una plaça en la categoria de bronze. També tenen un cent per cent d'efectivitat el Sabadell (2 de 2), el Terrassa, el Barça B, el Nàstic i el Llagostera.

L'equip català amb més participacions és el Reus, amb vuit. Res a veure amb equips d'altres grups per als quals la fase d'ascens a segona B és el pa de cada dia, com ara el Peña Sport (n'ha jugat setze, amb cinc ascensos) i el Noja i el Don Benito (15 participacions i un sol ascens). Entre els clubs catalans que l'han disputat n'hi ha alguns que ja fa unes quantes temporades que van tancar la paradeta, com ara el Vilobí i el Badaloní. D'altres, com ara el Mataró i Banyoles, estan a segona catalana.