3a divisió
Cerdanyola
Un canvi en nom del futbol
Puchi, que la setmana passada va marxar del Vilafranca i va recalar al Cerdanyola perquè volia tenir minuts, va debutar jugant tot el partit
Va ser un referent al Penedès, però tot i els grans records, va marxar dolgut: “M'he sentit enganyat”
Jonathan Pujibert, a qui tothom coneix com Puchi, és un futboler. Són aquelles coses que es porten a la sang, segurament. Viu aquest esport intensament i vol gaudir-lo. Per aquesta raó, els últims mesos a Vilafranca se li van fer feixucs: no jugava gairebé gens. Això, per a algú com ell, acostumat a un rol principal, és dur. Finalment, fa una setmana, el barceloní va canviar d'aires i va recalar al Cerdanyola. “Fa unes setmanes vaig preguntar al president del Vilafranca si comptaven amb mi i em va dir que sí. Després, quan vaig veure que el cos tècnic no em donava minuts, vaig decidir marxar”, detalla l'atacant, que marxa molt satisfet amb el club –“el tracte que hem rebut el meu pare i jo els últims anys ha estat excepcional”–, però decebut amb l'entrenador actual: “Em vaig sentir enganyat pel cos tècnic i a mi m'agrada la gent que va de cara.”
El futbolista de 30 anys, amb tot, es va tornar a sentir protagonista diumenge passat, en el seu debut amb els vallesans contra el Figueres (0-0). “No m'esperava jugar el partit sencer, però estic molt satisfet, tot i que els últims minuts vaig patir una mica perquè em faltava ritme de partits”, detalla Puchi, que ha canviat de club pensant en clau esportiva, ja que econòmicament hi perd una mica: “Al Vilafranca tenia segurament una de les fitxes més altres, però en la vida no tot són els calés, i menys en categories com la tercera divisió, en què el futbol és un complement. Hi ha moments en què són més importants els sentiments, l'autoestima i les ganes de jugar.” El jugador barceloní va dir que prou i va decidir fer un canvi en nom del futbol.
Toni Carrillo, un vell conegut
El seu fitxatge pel Cerdanyola té dos punts de lògica. Durant l'estiu, quan es trobava sense equip després que el seu pare no continués tampoc al Vilafranca, Puchi ja es va exercitar a les ordres de Toni Carrillo. L'entrenador els verd-i-blancs, això sí, el coneix des de fa més d'una dècada. “És curiós, però el Toni em va tenir com a juvenil al Júpiter i és l'entrenador que em va fer debutar en el futbol amateur, la temporada 2000/01”, relata el davanter, que guarda un vincle amb la família Carrillo des que tenia deu anys: “En Miki [germà d'en Toni] em va entrenar quan m'estava formant, a l'escola Ferran Martorell i des de llavors que ens coneixem”.
Puchi, amb tot, té un rol doble a la plantilla del Cerdanyola: aportar la seva qualitat en atac i en les accions d'estratègia i col·laborar, amb la seva experiència, a consolidar el bloc a tercera divisió. Ell ho té clar, l'equip vallesà té potencial més que suficient per afermar-se a una categoria que és nova: “Ens hem de centrar en la permanència, però per tot el que he vist, el Cerdanyola pot estar en la part mitjana-alta de la classificació. Aquesta plantilla té alguna cosa diferent que és molt positiva: lluita i treballa fins a l'últim alè.”