Jonathan Pujibert, a qui tothom coneix com Puchi, és un futboler. Són aquelles coses que es porten a la sang, segurament. Viu aquest esport intensament i vol gaudir-lo. Per aquesta raó, els últims mesos a Vilafranca se li van fer feixucs: no jugava gairebé gens. Això, per a algú com ell, acostumat a un rol principal, és dur. Finalment, fa una setmana, el barceloní va canviar d'aires i va recalar al Cerdanyola. “Fa unes setmanes vaig preguntar al president del Vilafranca si comptaven amb mi i em va dir que sí. Després, quan vaig veure que el cos tècnic no em donava minuts, vaig decidir marxar”, detalla l'atacant, que marxa molt satisfet amb el club –“el tracte que hem rebut el meu pare i jo els últims anys ha estat excepcional”–, però decebut amb l'entrenador actual: “Em vaig sentir enganyat pel cos tècnic i a mi m'agrada la gent que va de cara.”

El futbolista de 30 anys, amb tot, es va tornar a sentir protagonista diumenge passat, en el seu debut amb els vallesans contra el Figueres (0-0). “No m'esperava jugar el partit sencer, però estic molt satisfet, tot i que els últims minuts vaig patir una mica perquè em faltava ritme de partits”, detalla Puchi, que ha canviat de club pensant en clau esportiva, ja que econòmicament hi perd una mica: “Al Vilafranca tenia segurament una de les fitxes més altres, però en la vida no tot són els calés, i menys en categories com la tercera divisió, en què el futbol és un complement. Hi ha moments en què són més importants els sentiments, l'autoestima i les ganes de jugar.” El jugador barceloní va dir que prou i va decidir fer un canvi en nom del futbol.